Back to top
0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-? 0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?

<Química>, <Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definició
Els prefixos numerals grecs de dues síl·labes solen tenir dues formes diferents, amb vocal final o sense. La tria d'una o altra d'aquestes formes depèn de com comenci el lexema a què s'adjunten.
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']


(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ

En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:

Forma prefixada de numeral amb vocal final:

S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)

(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)

Forma prefixada de numeral sense vocal final:

S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)


(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA

En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.

En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.

Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.

Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid

Nota

  • La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.

    Exemple:
    - oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
    - auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
    - homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
    - filo- / fil- (filosofia / filàntrop)

    L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.