coneixença

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca coneixença, n f
es conocimiento

<Dret>

Definició

Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Venir a coneixença d'un fet.
Ex.: Arribar a coneixença d'un fet.
Ex.: Pervenir a coneixença d'un fet.
Ex.: Tenir coneixença d'un fet.
Ex.: Haver coneixença d'un fet.