Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autenticar, v tr
  • ca  autentificar, v tr sin. compl.
  • es  autenticar
  • es  autentificar

<Dret>

Definició
Una persona legalment autoritzada, acreditar que {un fet o una situació} són verídics.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una de les funcions més essencials de la figura del notari, i els seus efectes en constitueixen la raó de ser fonamental. No obstant això, aquesta funció no se circumscriu tan sols al dret notarial, ja que es pot trobar en l'àmbit administratiu i el judicial.
    Es poden distingir dos tipus d'autenticació notarial: l'autenticació independent i l'autenticació com a culminació d'una funció. L'autenticació independent consisteix a acreditar l'existència d'un fet o una situació sense cap altra activitat del notari. Aquest concepte inclou, per tant, actes com ara els testimonis per exhibició, la identificació de fotografies, les notificacions i els requeriments, etc. En canvi, l'autenticació com a culminació de la funció notarial consisteix a acreditar l'existència d'un acte jurídic en el qual el notari ha participat activament mitjançant l'assessorament i la formació.
    L'autenticació es caracteritza pels principis de rogació i obligatorietat. El principi de rogació implica que l'autenticació està promoguda per les parts interessades, i no d'ofici pel notari; mentre que el principi d'obligatorietat implica que el notari no es pot negar a complir la seva funció.
    Jurídicament, autenticar és sinònim de legalitzar: un funcionari competent pot acreditar la veracitat d'una o diverses signatures aplicades a un document i, de vegades, acreditar la qualitat dels signataris perquè puguin donar fe.
    En dret notarial, es distingeix la legalització pròpiament dita de la legitimació. En aquest sentit, la legalització és la formalitat que ha de passar un document públic signat per un notari perquè doni fe fora de l'àmbit territorial de la seva província. Aquesta legalització es pot fer de dues maneres: mitjançant l'acreditació que fan dos notaris del mateix partit judicial de la signatura del notari que consta en el document públic, o mitjançant el vistiplau del jutge de primera instància, que estampa el seu segell (art. 30 de la Llei del notariat). D'altra banda, la legitimació és l'autenticació que fa el notari de les signatures d'autoritats, funcionaris i particulars.