encomanar
encomanar
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca encomanar, v tr
- ca comanar, v tr sin. compl.
- es encargar
- es encomendar
<Dret>
Definició
Confiar a algú de fer {alguna cosa}, de tenir cura {d'algú o d'alguna cosa}.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La compra del paper, a qui l'has encomanada?
- Ex.: M'ha encomanat la vigilància dels seus fills.
- Ex.: Encomanar l'ànima a Déu.