encomanar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca encomanar, v intr pron
es encomendar

<Dret>

Definició

Posar-se sota l'empara d'algú.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Encomanar-se a Déu, a tots els sants, abans d'envestir un perill.
Ex.: Encomanar-se a la benevolència d'algú.