esdevenir-se
esdevenir-se
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esdevenir-se, v intr pron
- ca ocórrer, v intr sin. compl.
- ca passar, v intr sin. compl.
- ca succeir, v intr sin. compl.
- es acontecer
- es ocurrir
- es suceder
<Dret>
Definició
Un fet, produir-se, tenir lloc o efectuar-se.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La defunció de la víctima es va esdevenir a la matinada.
Ex.: Els fets van passar a la matinada.
Ex.: Els delictes continuats succeïren durant mesos.
Ex.: Els fets van ocórrer la setmana abans de les eleccions municipals.
