Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afrontar, v tr
  • ca  enfrontar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  fer front sin. compl.
  • ca  plantar cara sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  hacer frente [a]

<Dret>

Definició
Fer cara, resistir o oposar-se amb coratge {a una persona, a una cosa o a una situació}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han afrontat la crisi econòmica com han pogut.

    Ex.: Plantaren cara als agressors.

    Ex.: En el judici, les víctimes es van enfrontar amb l'agressor.

    Ex.: Els ciutadans s'han enfrontar a les conseqüències de la crisi econòmica.

    Ex.: Han contractat un advocat per fer front a la demanda.

    Ex.: Plantaren cara als agressors.

    [Si porta complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions amb o a.]

    [Generalment, és seguida de la preposició a.]

    [En relació amb una despesa o un deute, és incorrecte emprar aquest verb en comptes de abonar, assumir, atendre o satisfer.]

    V. t.: atendre v tr

    V. t.: pagar v tr