afrontar
afrontar
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v tr
- ca enfrontar-se, v intr pron sin. compl.
- ca fer front sin. compl.
- ca plantar cara sin. compl.
- es afrontar
- es hacer frente [a]
<Dret>
Definició
Fer cara, resistir o oposar-se amb coratge {a una persona, a una cosa o a una situació}.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han afrontat la crisi econòmica com han pogut.
Ex.: Plantaren cara als agressors.
Ex.: En el judici, les víctimes es van enfrontar amb l'agressor.
Ex.: Els ciutadans s'han enfrontar a les conseqüències de la crisi econòmica.
Ex.: Han contractat un advocat per fer front a la demanda.
Ex.: Plantaren cara als agressors.
[Si porta complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions amb o a.]
[Generalment, és seguida de la preposició a.]
[En relació amb una despesa o un deute, és incorrecte emprar aquest verb en comptes de abonar, assumir, atendre o satisfer.]
V. t.: atendre v tr
V. t.: pagar v tr
