concloure
concloure
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concloure, v tr
- es resolver
- es zanjar
<Dret>
Definició
Arribar a la solució definitiva {d'alguna cosa} a conseqüència de les premisses posades.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: De les declaracions dels testimonis no es podia concloure cap veredicte.