recaure

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  recaure, v intr
  • es  recaer

<Dret>

Definició
Una sentència, tenir efecte sobre alguna persona o algun fet.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El fet contra el qual recau la sentència va tenir lloc fa dos mesos.
  • Ex.: La part sobre la qual recau la sentència assegura que no es quedarà amb els braços plegats.
  • Ex.: En aquest litigi recaurà una sentència absolutòria.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions en o sobre.]