assentir
assentir
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assentir, v intr
- es asentir
<Dret>
Definició
Estar d'acord amb allò que algú altre diu o manifestar-s'hi conforme.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els veïns van assentir a la proposta de l'Ajuntament.
- [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]