provenir
provenir
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca provenir, v intr
- ca dimanar, v intr sin. compl.
- ca procedir, v intr sin. compl.
- es dimanar
- es proceder
- es provenir
<Dret>
Definició
Tenir l'origen o néixer en algun indret o en alguna cosa.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'error del tribunal provenia de la falsedat dels documents presentats en el judici.
Ex.: El recurs de cassació provenia de la demanda presentada per una de les parts.
Ex.: La prestació és una obligació que dimana de la llei.
Ex.: L'obligació de protegir el patrimoni natural procedeix de la legislació europea.
[Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
