ser procedent
ser procedent
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ser procedent
- ca escaure, v intr sin. compl.
- ca ésser procedent sin. compl.
- es proceder
- es ser procedente
<Dret>
Definició
Una actuació, ser pertinent o adequada segons la pràctica judicial.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Per les seves característiques, no és procedent ajornar aquest judici.
Ex.: La cap del servei ha decidit que no escau la petició formulada pels funcionaris.
Ex.: Escau tancar la botiga perquè comercialitzava productes en mal estat.