Nota

• La compensació de culpes opera en l'àmbit de la responsabilitat civil i, per tant, en virtut del principi de no causar danys a d'altres, qualsevol causant d'un dany o perjudici respon per aquest.
  El rerefons de la compensació de culpes és que hi ha una concurrència de culpes, per tant, el dany és degut a la conducta d'una o diverses persones, les causants, però també és degut a la víctima: la persona perjudicada ha actuat negligentment.
  Aquest fet implica que el jutge o tribunal competent per a jutjar el cas pot moderar, i modera, la indemnització que el causant ha de pagar d'acord amb la intervenció que també hagi tingut la víctima en el dany. El tribunal ha d'establir quin és el percentatge de participació de la víctima en aquest, o en l'increment d'aquest dany o perjudici i, segons el resultat, ha d'establir la indemnització que el causant haurà de pagar, que pot ser més petita o més gran, o pràcticament es pot mantenir igual, si la intervenció de la víctima gairebé no ha interferit.
  D'altra banda, si la intervenció de la víctima és tan important que és a causa d'aquesta intervenció que s'ha patit el dany o perjudici, s'esdevé l'anomenada culpa exclusiva de la víctima, en què els altres intervinents queden exonerats de la responsabilitat i, en conseqüència, no han de pagar cap indemnització.
  La denominació compensació de culpes prové de la doctrina espanyola; el Tribunal Suprem no la reconeix com a tal tècnicament, tot i que sí que s'hi refereix en diverses sentències; de fet, aquest tribunal exposa i aplica aquest mecanisme en les seves resolucions davant de supòsits de concurrència de responsabilitats. Aquest fet suposa, com s'ha explicat, la possibilitat de reduir l'obligació d'indemnitzar fins al punt en què es consideri que comença la responsabilitat de la víctima; i ho fa en virtut de l'article 1103 del Codi civil espanyol, que disposa que «la responsabilitat que procedeixi de la negligència és igualment exigible en el compliment de tota classe d'obligacions; però es podrà moderar pels tribunals segons els casos».
  En un àmbit tan específic com el dels accidents de vehicles de motor, el Reial decret legislatiu 8/2004, del 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, regula aquesta possibilitat. En aquest sentit, el primer apartat de l'article 1 estipula que el conductor ha de respondre pels danys que causi a persones i béns, excepte si aquests són causats per culpa exclusiva de la persona perjudicada o per força major inherent a la conducció o al funcionament del vehicle. El segon apartat del mateix article disposa que quan la víctima no sigui l'única responsable del dany però que hi contribueixi, es reduiran totes les indemnitzacions fins a un màxim del setanta-cinc per cent.
• V. t.: concurrència de culpes n f