Nota

• La Seguretat Social distingeix dos conceptes: accident laboral o de treball i accident no laboral, ja que tenen conseqüències jurídiques diferents, d'acord amb l'article 156 de la Llei general de Seguretat Social (LGSS) aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre.
  Aquest concepte de accident de treball gairebé ha estat inalterat des de la seva definició inicial establerta per la Llei d'accidents de treball, del 30 de gener de 1900, que va ser la primera norma reguladora de la Seguretat Social a l'Estat espanyol.
  Si bé sobre les lesions corporals sofertes amb ocasió del treball, durant la feina, no hi ha hagut discussió, la jurisprudència i la normativa han anat perfilant la figura de l'accident de treball.
  En aquest sentit, segons l'article 156 de la LGSS, concordant amb l'article 4 de la Llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, l'accident de treball és el que es pateix en el lloc i durant el temps de treball, i l'accident en el trajecte (in itinere), el que es produeix en anar o en tornar de la feina. Així mateix, es considera accident de treball l'accident en missió, és a dir, quan el treballador o la treballadora s'ha desplaçat fora del centre de treball per a dur a terme una activitat professional. També és accident de treball el que es produeix quan el treballador o la treballadora compleix ordres de l'empresari o l'empresària amb ocasió o a conseqüència de les feines encomanades. D'altra banda, hi ha les malalties comunes, contretes amb motiu del treball, i aquelles malalties que es manifesten o empitjoren per l'accident i aquelles malalties intercurrents amb les lesions sofertes en l'accident.
  Finalment, també tenen la consideració de accident de treball els que pateixen els càrrecs sindicals, els treballadors en actes de salvament, els que s'esdevenen quan es duen a terme prestacions personals obligatòries i els dels presidents o vocals de les meses electorals.
  Les entitats que han d'atendre als accidentats són les mútues patronals d'accidents de treball, o bé l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les empreses col·laboradores que compleixin els requisits establerts d'acord amb el que disposa l'article 84 de la LGSS.
  La cotització per la contingència d'accident de treball recau exclusivament sobre l'empresa, que respon encara que hagi incomplert les seves obligacions. Els treballadors no poden quedar desprotegits, ja que regeix el principi d'automaticitat de les prestacions. La base sobre la qual es calculen les prestacions són els salaris reals.
  Les prestacions derivades d'accident de treball poden donar lloc a un recàrrec entre un 30 % i un 50 %, si l'empresa no ha observat les normes de prevenció de riscos laborals recollides en la Llei 31/1995 i en les normes reglamentàries aplicables als diferents sectors productius.
  L'accident no laboral té les mateixes característiques que l'accident laboral, però està regulat per exclusió de l'accident de treball, d'acord amb l'article 117 de la LGSS; així es defineix com a accident no laboral el que no tingui el caràcter d'accident de treball.
  La cotització de la contingència d'accident no laboral correspon a l'empresa i també als treballadors, i per tant, per a accedir a les prestacions, cal que les empreses hagin complert les obligacions d'afiliació i cotització, amb la qual cosa es genera la corresponent responsabilitat empresarial en cas d'incompliment. Les prestacions són a càrrec de l'INSS. Cal destacar que en cas d'accident no laboral no s'exigeix un període previ de cotització per a accedir a les prestacions, malgrat que les bases cotitzades influiran en l'import corresponent. Les bases sobre les quals es reconeixen les prestacions són les bases de cotització pròpies de les contingències comunes que, com a criteri general, han de seguir els salaris reals sense hores extraordinàries.
• V. t.: accident de treball n m
• V. t.: accident en el trajecte n m
• V. t.: accident no laboral n m