Nota

• Àmbit: Catalunya
• Constitueix una mesura temporal que no crea cap vincle familiar entre el menor acollit i les persones o les institucions acollidores. Atenent a les circumstàncies que envolten l'aplicació d'aquesta mesura i a la finalitat que es persegueix, hi ha diferents tipus d'acolliment 37: l'acolliment 37 simple en família o en institució, i l'acolliment 37 preadoptiu.
  L'acolliment 37 s'introdueix en l'ordenament civil català amb la Llei sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (LPMA). Aquesta Llei respon, bàsicament, a la necessitat de protegir els menors, especialment quan es troben en una situació de desemparament. La Resolució del Parlament de Catalunya 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància, apuntava ja aquesta idea, en recollir el dret de l'infant desemparat a «una protecció i una assistència que substitueixin l'atenció familiar mitjançant un recurs alternatiu». La resolució de l'organisme públic competent (art. 1 al 7 Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció [RPMDA]) mitjançant la qual declara que un menor es troba en una situació de desemparament constitueix un requisit indispensable per a l'aplicació de qualsevol mesura de protecció d'aquest menor (art. 1 LPMA): es considera desemparada la persona menor d'edat que es troba en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics -materials i morals- per al desenvolupament integral de la seva personalitat (art. 2 LPMA).
  La declaració de desemparament comporta que l'organisme públic corresponent assumeixi automàticament les funcions tutelars (art. 3.1 LPMA). I, precisament en l'exercici d'aquesta tutela, l'organisme públic adopta qualsevol de les mesures establertes per l'article 5 de la LPMA, per a assegurar una millor protecció dels menors desemparats. La mesura de l'acolliment 37 comportarà la separació dels menors de llur entorn familiar i la integració en un ambient adequat per a satisfer llurs necessitats físiques i morals. La persona o institució acollidora assumeix la funció de guarda, i esdevé obligada a vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral (art. 10.2 LPMA).
  L'acolliment 37 simple es configura com una mesura transitòria, pensada principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament dels menors, a curt termini, a llur nucli familiar d'origen (art. 10.1 LPMA). Aquest tipus d'acolliment 37 es pot produir en el si d'una família -família extensa dels menors o família aliena (art. 54 RPMDA)- o, en una institució o centre col·laborador de l'Administració (art. 10 al 12 LPMA), encara que, pensant en l'interès dels menors, s'atorga preferència a l'acolliment 37 simple en família (art. 12.1 LPMA).
  L'acolliment 37 en una institució es presenta com una mesura subsidiària, solament a manca d'una persona o d'una família acollidores i, en tot cas, quan l'acolliment 37 simple té lloc en una institució o centre, s'estableix que la convivència s'ha d'assemblar tant com es pugui a un règim familiar que proporcioni un tracte afectiu i permeti als menors una vida quotidiana personalitzada (art. 12.3 LPMA).
  L'acolliment 37 preadoptiu constitueix també una situació transitòria, que té per finalitat -a diferència de l'acolliment 37 simple-, no pas el retorn dels menors a llur família d'origen, sinó l'adopció d'aquests per part de la família acollidora: es configura com un pas previ o període de prova per a l'adopció, encara que es pot extingir sense que es produeixi l'adopció. Les circumstàncies que comportaran l'aplicació d'aquesta mesura constitueixen situacions de desemparament que presenten una especial gravetat o permanència en el temps (art. 13 LPMA), que dificulten, i fins i tot impossibiliten, el reintegrament dels menors en llur família originària.
  Amb caràcter general, l'acolliment 37, en tant que mesura de protecció de menors desemparats, s'extingeix quan desapareixen les circumstàncies que han provocat l'adopció de la mesura, o, d'acord amb el caràcter temporal que té, pel transcurs del temps de durada (art. 16 i 17 LPMA).