Nota

• Àmbit: Catalunya
• La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
  L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
  Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
  Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
  L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
  El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
  L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.