Back to top
acolliment en centre acolliment en centre

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment en centre, n m
  • ca  acolliment simple institucional, n m sin. compl.
  • es  acogida en centro
  • es  acogida simple en centros de atención a menores

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una institució perquè aquesta en tingui cura temporalment.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La finalitat de l'acolliment en centre és que els menors rebin l'atenció i l'educació necessàries per al desenvolupament de llur personalitat mentre dura la situació que ha motivat l'adopció de la mesura i, si és factible, llur retorn a la família biològica. No obstant això, també es pot constituir aquest acolliment en el cas que, malgrat que sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment en una institució és la mesura de protecció idònia per als casos en els quals no és possible ni recomanable l'atenció del menor en la seva pròpia família, mitjançant ajuts de suport psicosocial, ateses les circumstàncies personals i familiars del menor, ni tampoc l'acolliment per una persona o família. L'internament de menors en centres com a mesura de protecció ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història per a fer front al problema dels infants orfes, abandonats o amb certes dificultats socials. Des dels anys cinquanta del segle XX fins al moment present, s'han analitzat els efectes negatius a llarg termini que té el fet d'haver passat els primers anys de la infància en institucions, especialment si l'estada es perllonga i, particularment, si les institucions no responen a les necessitats infantils d'estimulació i d'afecte ja que, especialment en la primera infància, és convenient que els menors tinguin una experiència de vida familiar. Aquests efectes es relacionen fins i tot amb institucions ben organitzades i de qualitat, atès que difícilment poden oferir als menors les relacions emocionals estretes i personalitzades pròpies del context familiar. Per aquest motiu, la llei disposa que cal procurar que els menors romanguin internats en centres durant el menor temps possible.
    L'acolliment simple institucional té lloc en els centres residencials d'acció educativa, que són institucions on resideixen temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució, d'acord amb la proposta que consti en l'informe previ dels equips tècnics competents. Aquests centres ofereixen atenció integral als menors, tenen cura de llur salut física i psíquica i dissenyen un projecte educatiu individual per tal d'aconseguir-ne el desenvolupament personal. L'acolliment simple en un centre és compatible amb la continuació de les relacions dels menors amb la família natural, que s'han de facilitar per tal d'afavorir-ne la reinserció, llevat prohibició expressa quan això no sigui convenient per a llur desenvolupament. Aquestes visites s'han de modular tenint en compte l'interès dels menors i de les circumstàncies que en van provocar el desemparament. La llei exigeix que aquests centres tinguin una organització que mitigui els efectes negatius de la carència familiar, de manera que s'hi reprodueixi al màxim possible les condicions de vida d'una família a fi de permetre que els menors creixin en un entorn harmònic i estable. Les institucions d'acolliment han de ser totalment obertes, de manera que les úniques limitacions d'entrada i sortida s'han de fixar d'acord amb les necessitats educatives i de protecció dels menors. Han d'estar integrades en un barri o una comunitat i s'han d'organitzar en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.
    Els centres d'atenció a menors es poden classificar segons les franges d'edat dels menors que s'hi atenen i inclouen els pisos assistits, que són habitatges que ofereixen assistència i educació a joves entre els setze i els divuit anys per tal de facilitar-los el procés de desinternament; i les llars funcionals, en les quals conviuen un màxim de vuit menors i que estan regits per una persona o una família acollidora amb el suport d'un educador o una educadora social. L'Administració ha creat i gestiona directament alguns d'aquests centres, i té acords de col·laboració amb institucions a les quals pertanyen altres centres. Es tracta d'entitats públiques o privades (fundacions, associacions o entitats), sense ànim de lucre, legalment constituïdes, en els estatuts de les quals hi ha de constar com a finalitat la protecció de menors.
    L'acolliment en un centre es constitueix per resolució de l'organisme competent, que ha de ser motivada i ha d'especificar la manera en què s'ha d'exercir i el temps que ha de durar. Com totes les mesures de protecció de menors, s'ha d'acordar per escrit i s'ha de comunicar al Ministeri Fiscal, que pot instar l'autoritat judicial a modificar o a suspendre la mesura. També cal notificar l'adopció, les finalitats i l'abast de la mesura als pares, als tutors, als guardadors o als familiars que han conviscut amb els menors, que poden impugnar davant l'autoritat judicial l'adopció de la mesura, sens perjudici de la seva eficàcia immediata. El director o la directora de la institució exerceix les obligacions inherents a la guarda per delegació de l'entitat pública que exerceix la tutela, sota la vigilància de l'Administració i del Ministeri Fiscal.
    Els infants o els adolescents, mentre són acollits en centres, tenen, respecte de les persones que els guarden, els mateixos drets i deures que els corresponen en la relació amb els tutors establerts per la legislació civil, el que comprèn el deure d'obediència, amb els límits que fixa l'article 222-36.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat). En especial, els menors acollits en centres tenen el dret de ser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre; el dret de ser informats pels responsables del centre de llur situació legal i de participar en l'elaboració de llur projecte individual; el dret de ser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment; el dret de participar d'una manera activa en l'elaboració de la programació d'activitats internes o externes del centre i en el desenvolupament d'aquestes activitats; el dret de ser escoltats en cas de queixa i ser informats de tots els sistemes d'atenció i reclamació que tenen a l'abast; i el dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebre'n les visites en el centre, segons el marc establert per la legislació vigent (art. 134 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]). Durant l'estada als centres d'acolliment o residencials, els infants o els adolescents han de complir les normes de funcionament i convivència dels centres; respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents; i desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i de formació, organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre d'acolliment o residencial, que formin part del seu projecte educatiu (art. 135 LDOIA).
    Entre d'altres, la llei garanteix als menors acollits el dret a ser escoltats; la protecció contra qualsevol forma de maltractament; i el dret a ser atesos sense discriminació per qualsevol raó, condició o circumstància personal o social, cosa que obliga els poders públics a introduir la perspectiva de gènere en el desenvolupament i l'avaluació de les mesures que adopten en relació amb els infants i adolescents (art. 7 al 10 LDOIA). Com qualsevol altra mesura de protecció, l'acolliment s'extingeix quan els acollits assoleixen la majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat, quan són adoptats, o també per resolució judicial ferma o per acord de l'organisme competent quan hagin desaparegut les circumstàncies que van donar lloc a l'adopció de la mesura i per mort o declaració de defunció de l'infant o l'adolescent (art. 124 LDOIA).
    La regulació general de l'acolliment en centre es troba als articles del 132 al 145 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment preadoptiu n m