Nota

• Àmbit: Espanya
• És la manifestació pura i simple que fa la part lliurada de la lletra de canvi i que es recull en la mateixa lletra per mitjà de la qual la part lliurada es compromet a complir l'ordre de pagament donada per la part lliuradora. L'acceptació de la lletra reforça les possibilitats de cobrament ja que la part prenedora de la lletra té l'obligació de pagament de l'altra part lliurada de la de la part lliuradora. La part lliurada, quan accepta la lletra, es transforma en acceptant, que és l'obligada canviària principal i directe. És molt probable que entre la part lliuradora i la part lliurada hi hagi una relació extracanviària, per la qual estaria obligada a pagar la lletra, com ara un contracte de compravenda o préstec. Aquesta relació extracanviària rep el nom de provisió de fons. De tota manera, la part lliurada, mentre no accepti la lletra, no és obligada canviària encara que hagi rebut l'ordre de pagament de la part lliuradora. Encara que la part lliurada s'hagi obligat extracanviàriament davant de la part lliuradora a l'acceptació de la lletra, aquesta obligació no és exigible per la persona tenidora de la lletra, tot i que hagi de respondre extracanviàriament per danys i perjudicis envers la persona amb la qual es va obligar a l'acceptació de la lletra.
  Hom pot afirmar que l'acceptació de la lletra de canvi té les característiques següents: l'acceptació ha de constar necessàriament en la lletra de canvi o en el suplement (art. 29 Llei canviària i del xec [LCX]). En el cas de duplicats, es pot posar en qualsevol dels exemplars, però només en un (art. 81). Mai no es pot posar a les còpies. L'acceptació no és una declaració formal o solemne, n'hi ha prou amb una manifestació expressa, feta amb la paraula accepto, o amb una altra d'equivalent i la firma autògrafa de l'acceptant o del qui en sigui representant. La LCX admet com a acceptació fins i tot únicament la signatura de la part lliurada, sempre que aquesta sigui a l'anvers de la lletra. La data de l'acceptació no és necessària, mentre no sigui imprescindible per a determinar la data del venciment en les lletres girades a un termini des de la vista, o que en virtut d'una clàusula especial s'hagi imposat la necessitat de presentar-la a l'acceptació dins un termini concret. En aquests casos, si l'acceptant no posa la data d'acceptació o no accepta la lletra, s'ha d'aixecar el protest per tal que en quedi constància.
  L'acceptació ha de ser una declaració no sotmesa a condició, si bé es pot limitar quantitativament. L'article 30 admet l'acceptació només per una part de la quantitat fixada en la lletra, però no admet cap més alteració en els termes fixats en la lletra per part de la part lliuradora en el moment de l'emissió. La lletra pot començar a circular amb l'acceptació de la part lliurada, cas força freqüent. Quan no és així, la LCX configura la presentació a l'acceptació com una facultat dels tenidors i dels successius prenedors de la lletra, que poden exercir en qualsevol moment, sempre que sigui abans del venciment (art. 25). La presentació a l'acceptació té, en principi, caràcter voluntari, ja que és facultat de la part tenidora presentar-la o no a l'acceptació. L'article 25 diu que la part tenidora la pot presentar a l'acceptació, afirmació lògica si tenim en compte que l'acceptació està pensada per a afavorir la part tenidora. Hi ha casos, però, en què la presentació a l'acceptació és necessària perquè així ho ha determinat la part lliuradora o perquè és una necessitat imposada per la LCX.
  La presentació a l'acceptació és necessària quan l'obligació ha estat imposada per la part lliuradora o una part endossant, que poden fixar o no un termini per a la presentació (art. 26); quan la lletra es gira a un termini des de la vista, en aquest cas s'ha de presentar a l'acceptació en el termini d'un any de l'emissió de la lletra. La part lliuradora pot escurçar el termini d'un any o bé allargar-lo (art. 27, paràgraf primer). Els endossataris només poden escurçar el termini d'un any fixat per la llei. La part lliuradora pot prohibir la presentació a l'acceptació o que la presentació a l'acceptació no es faci abans d'una data determinada. No obstant això, aquesta prohibició no és possible si la lletra s'ha lliurat a un termini des de la vista o s'ha de pagar en el domicili d'una tercera persona o en una localitat diferent de la del domicili de la part lliurada. La presentació a l'acceptació s'ha de fer a la part lliurada al seu domicili (art. 25).
  Si hi ha més d'una part lliurada, es pot presentar a qualsevol d'elles o bé a totes successivament. En aquest últim cas, queden obligades totes les parts que acceptin la lletra. La part lliurada a qui es demana l'acceptació pot decidir: acceptar la lletra per la totalitat de l'import (en aquest cas, es produeix l'efecte que fixa l'article 33 de la LCX «per l'acceptació la persona lliurada s'obliga a pagar la lletra de canvi en el moment del venciment») o acceptar parcialment la lletra (la part lliurada es compromet a pagar només una part de la quantitat fixada en la lletra i la part tenidora està obligada a admetre aquesta mena d'acceptació).
  Per la quantitat no acceptada es pot adreçar als obligats en via de regrés, és a dir, a la part lliuradora, endossants i els avalistes respectius, si n'hi ha (art. 50 LCX); demanar vint-i-quatres hores per a decidir si accepta o no la lletra (es tracta que la part lliurada pugui comprovar si ha rebut la provisió de fons, per tal d'acceptar o no la lletra); fer constar en la lletra la negativa a l'acceptació, especificant o no el motiu de la falta d'acceptació (en aquests casos queda acreditada la falta d'acceptació sense haver de recórrer a altres procediments), o negar-se a acceptar sense que la negació consti en el document, simplement negant-se a l'acceptació expressa. Una vegada acceptada la lletra, la part lliurada, abans de retornar-la a la part tenidora, pot ratllar o suprimir l'acceptació. L'article 34 estableix que en aquests casos es considera que la lletra no ha estat acceptada.
  El fet de no acceptar la lletra deixa a la part lliurada fora del cercle dels obligats canviaris i és un indici de la voluntat de no pagar la lletra en el moment del venciment. Per aquest motiu, l'article 50 estableix la possibilitat de la part tenidora d'exigir el pagament anticipat de la lletra als obligats en via de regrés. Per a poder exercitar l'acció ha de demostrar que ha presentat la lletra a l'acceptació aixecant el protest en els terminis que assenyala la Llei (art. 51) o per la declaració de la persona lliurada negant l'acceptació. L'acceptació per intervenció té com a finalitat evitar que la part tenidora de la lletra pugui exercir l'acció anticipada contra els obligats en via de regrés. Aquest cas, que a la pràctica es produeix excepcionalment, s'esdevé si després que la part lliurada es nega a l'acceptació una persona s'ofereix per a acceptar la lletra per compte d'algun obligat en via de regrés. L'acceptació per intervenció s'ha de fer constar en la lletra firmada per l'intervinent indicant per compte de qui ha fet la intervenció. Si no hi ha indicació, s'entén que la lletra ha estat acceptada per compte de la part lliuradora (art. 71, paràgraf segon).