Nota

• Àmbit: Espanya
• José Garberí Llobregat apunta que la finalitat de l'acte de comunicació judicial és dur al coneixement personal dels litigants les decisions i les resolucions judicials amb l'objectiu que puguin adoptar la conducta que considerin en defensa de llurs drets i interessos. Així mateix, cal reforçar-ne la importància ja que, en cas contrari, es vulneraria la tutela judicial efectiva (art. 24.1 Constitució espanyola [CE]). Garberí assenyala que només poden experimentar indefensió les persones que tenen interès legítim en relació amb l'objecte litigiós. A més, l'òrgan legislador demana que hi hagi un perjudici real i efectiu de la persona interessada en l'àmbit jurídic. Els actes de comunicació es duen a terme sota la direcció del secretari o la secretària del tribunal que els ha acordat, que és la persona responsable de l'organització del servei, però també pot habilitar un oficial que es responsabilitzi de l'autorització de les diligències (art. 152.1 Llei d'enjudiciament civil [LEC]).
  Concretament, els actes de comunicació judicial són notificacions que donen notícia d'una resolució, una diligència o una actuació (art. 149.1 LEC). Les notificacions de resolucions s'han de fer a les parts del procés, i també a subjectes que no en són part, sinó terceres persones. D'aquesta manera, el tribunal ha de disposar que es notifiqui la litispendència del procés a les persones a qui la sentència pot afectar, i també a les persones jurídiques que no en són part si s'adverteix algun indici que les parts utilitzen el procés amb finalitats fraudulentes. Per regla general i si no hi ha mandat, en les notificacions, les citacions i les citacions a termini no s'admeten ni es consigna cap resposta de la persona interessada (art. 152.4 LEC). Tanmateix, en els requeriments s'admet la resposta que doni la persona requerida, que s'ha de consignar en la diligència.
  Les resolucions judicials i les diligències d'ordenació es notifiquen en el termini màxim de tres dies des de la data o la publicació (art. 151 LEC). Tanmateix quan la notificació es dirigeix als representants de l'advocacia de l'estat o del ministeri fiscal, o quan es practica mitjançant els serveis de notificacions organitzats pels col·legis de procuradors, es consideren realitzats «el dia següent a la data de recepció que consta en la diligència».
  Els actes de comunicació judicial amb procuradors es duen a terme a la seu del tribunal, o en el servei comú de recepció organitzat pel Col·legi de Procuradors (art. 154.1 LEC), de la mateixa manera que els que es practiquen mitjançant el lliurament personal a la persona interessada i que es duen a terme per mitjà d'edictes. Quan les parts han comparegut representades per un procurador, és aquest qui exerceix d'intermediari entre les parts i el tribunal, i rep personalment del tribunal tots els actes de comunicació que s'han de transmetre als mandants o representats. El procurador és responsable que la comunicació sigui adequada, i en cas contrari, és sancionat. La llei també permet practicar aquests actes per mitjà de correu certificat, de telegrama amb justificant de recepció o de qualsevol altre mitjà tècnic que deixi constància fefaent de les actuacions de la recepció, de la data i del contingut de la comunicació; aquesta modalitat és la prioritària i principal. També poden practicar els actes els secretaris, mitjançant el lliurament a la persona interessada personalment del que ha de conèixer. I, a l'últim, hi ha la possibilitat de comunicar els actes per mitjà dels edictes, o sigui, mitjançant la publicació de la còpia de la resolució o de la cèdula corresponent en el tauler d'anuncis situat a la seu del tribunal competent.