Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administració, n f
  • es  administración

<Dret mercantil>

Definició
Conjunt ordenat i sistematitzat de principis, tècniques i pràctiques que té per finalitat ajudar a la consecució dels objectius d'una organització mitjançant la provisió dels mitjans necessaris per a obtenir els resultats amb la màxima eficiència, eficàcia i congruència, i també a la coordinació òptima i l'aprofitament del personal i dels recursos tècnics, materials i financers.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Alguns tractadistes la divideixen en: planificació, organització, direcció i control. Altres consideren cinc etapes del procés administratiu: preveure, organitzar, dirigir, coordinar i controlar. Es pot fer una subclassificació del concepte de administració.
    1. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Conjunt de persones i institucions que formen part de l'Estat responsables de gestionar els interessos generals d'un país o d'una regió.
    2. ADMINISTRACIÓ D'UNA SOCIETAT ANÒNIMA. Òrgan d'administració encarregat de la gestió i la representació social, així com de l'exteriorització i la formalització dels acords de la junta general. Entre les funcions que desenvolupa cal destacar: la convocatòria de les juntes generals ordinàries i extraordinàries (art. 94 Llei de societats anònimes [LSA]), l'assistència a les juntes generals (art. 104 LSA), formular els comptes anuals, l'informe de gestió i la proposta d'aplicació del resultat, així com, si s'escau, els comptes i l'informe de gestió consolidats, comptes i informes que haurien de ser signats per tots els administradors (art. 171 LSA).
    A diferència de la junta general de socis, l'òrgan d'administració és permanent, i la seva existència resulta imprescindible per al funcionament de la societat. Les seves funcions no les pot assumir la junta general, i l'exteriorització dels seus acords, és a dir, la seva formalització i elevació a públic l'ha de dur a terme l'òrgan d'administració. L'estructura de l'òrgan d'administració s'ha de fer constar en els estatuts, i quan es canviï, s'ha de verificar mitjançant la modificació estatutària corresponent (art. 8 i 9.h LSA). En els estatuts, a més, cal fer constar a quins administradors es confereix el poder de representació, i el règim d'actuació (art. 123.1 LSA).
    3. ADMINISTRACIÓ EN UNA SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA. Es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuïn solidàriament o conjuntament, o a un consell d'administració. En aquest últim cas, els estatuts, o si de cas hi manca, la junta general fixen el nombre mínim i màxim dels seus components, sense que en cap cas pugui ser inferior a tres ni superior a dotze. A més, els estatuts han d'establir el règim d'organització i funcionament del consell, que ha de comprendre, en tot cas, les regles de convocatòria i constitució de l'òrgan, així com la manera de deliberar i d'adoptar acords per majoria (art. 57 Llei de societats de responsabilitat limitada [LSRL]).
    Com a regla general, la durada del càrrec d'administrador és per un temps indefinit, encara que els estatuts poden establir un termini determinat i establir la reelecció una o més vegades per períodes d'igual durada (art. 60.1 LSRL).
    4.ADMINISTRACIÓ FRAUDULENTA. Recull el cas en què els administradors de fet o de dret o els socis de qualsevol societat constituïda o en formació, que en benefici propi o d'un tercer, amb abús de les funcions pròpies del càrrec, disposin fraudulentament dels béns de la societat o contraguin obligacions a càrrec d'aquesta i causin directament un perjudici econòmicament avaluable als seus socis, dipositaris, comptepartícips o titulars dels béns, valors o capital que administrin, seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys, o multa del tant al triple del benefici obtingut (art. 295 Codi penal).