Nota

• Àmbit: Catalunya
• Actualment l'arrendament de predi rústic és regulat per la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics (LAR), de l'Estat, i, subsidiàriament, pel Codi civil espanyol i pels usos i els costums aplicables (art. 1.2 LAR).
  L'article 1.1 de la LAR fixa que es consideren arrendaments rústics els contractes per mitjà dels quals se cedeixen temporalment una o diverses finques, o part d'aquestes, per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o d'una oferta. L'article 5 de la mateixa llei recull els casos que no es consideren arrendaments rústics; l'article 6 conté una llista d'arrendaments exceptuats i l'article 7 recull casos d'inaplicació d'aquesta llei.
  La regulació estableix que es poden subscriure arrendaments rústics entre persones físiques i jurídiques, i en desenvolupa casos en l'article 9. Pel que fa als requisits de contractació, l'article 11 disposa que els contractes han de constar per escrit i que, en qualsevol moment, les parts poden ser cridades a formalitzar-los en document públic. Si no hi ha pacte entre les parts, i si no es prova el contrari, es considera que hi ha un arrendament quan l'arrendatari es troba en possessió de la finca; i si no consta l'import de la renda (regulada en l'article 13 i següents), aquesta és equivalent a les del mercat de la zona o comarca.
  L'article 12 de la LAR regula la durada de l'arrendament i disposa que aquest ha de tenir una durada mínima de cinc anys i es considera nul·la i no incorporada una clàusula que n'estableixi una durada inferior. S'estableix aquesta durada si no hi consta una altra de més gran.
  La LAR no conté un apartat específic referit als drets i les obligacions de les parts, i, en aquest sentit, cal tenir en compte que l'article 8 de la LAR disposa que l'arrendatari de finques rústiques té dret a determinar el tipus de conreu, sense perjudici de retornar-les, en acabar l'arrendament, en l'estat en què les va rebre, i tenint en compte els límits que estableix la mateixa llei.
  L'article 24 recull l'acabament de l'arrendament, que s'esdevé en els casos següents: a) pèrdua total de la cosa arrendada o per expropiació forçosa quan també sigui total; si la pèrdua només és parcial, l'arrendatari té l'opció de continuar en l'arrendament, i també en el cas de l'expropiació forçosa, amb una reducció proporcional de la renda; b) per expiració del període convencional o legal i de la pròrroga, si escau; c) per acord mutu entre les parts; d) per desistiment unilateral de l'arrendatari, en el terme de l'any agrícola; e) per mort de l'arrendatari, tenint en compte els drets dels successors legítims; f) en els arrendaments efectuats a favor de persones jurídiques o de comunitats de béns, des del mateix moment en què s'extingeixi la persona jurídica o la comunitat; g) per resolució del dret de l'arrendador, i h) mitjançant resolució o rescissió del contracte en els casos legalment establerts.