Back to top
adquisició de la propietat adquisició de la propietat

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adquisició de la propietat, n f
  • es  adquisición de la propiedad

<Dret civil>

Definició
Obtenció del dret real que atorga totes les facultats d'aprofitament i de disposició al seu titular.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Actualment l'arrendament de predi rústic és regulat per la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics (LAR), de l'Estat, i, subsidiàriament, pel Codi civil espanyol i pels usos i els costums aplicables (art. 1.2 LAR).
    L'article 1.1 de la LAR fixa que es consideren arrendaments rústics els contractes per mitjà dels quals se cedeixen temporalment una o diverses finques, o part d'aquestes, per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o d'una oferta. L'article 5 de la mateixa llei recull els casos que no es consideren arrendaments rústics; l'article 6 conté una llista d'arrendaments exceptuats i l'article 7 recull casos d'inaplicació d'aquesta llei.
    La regulació estableix que es poden subscriure arrendaments rústics entre persones físiques i jurídiques, i en desenvolupa casos en l'article 9. Pel que fa als requisits de contractació, l'article 11 disposa que els contractes han de constar per escrit i que, en qualsevol moment, les parts poden ser cridades a formalitzar-los en document públic. Si no hi ha pacte entre les parts, i si no es prova el contrari, es considera que hi ha un arrendament quan l'arrendatari es troba en possessió de la finca; i si no consta l'import de la renda (regulada en l'article 13 i següents), aquesta és equivalent a les del mercat de la zona o comarca.
    L'article 12 de la LAR regula la durada de l'arrendament i disposa que aquest ha de tenir una durada mínima de cinc anys i es considera nul·la i no incorporada una clàusula que n'estableixi una durada inferior. S'estableix aquesta durada si no hi consta una altra de més gran.
    La LAR no conté un apartat específic referit als drets i les obligacions de les parts, i, en aquest sentit, cal tenir en compte que l'article 8 de la LAR disposa que l'arrendatari de finques rústiques té dret a determinar el tipus de conreu, sense perjudici de retornar-les, en acabar l'arrendament, en l'estat en què les va rebre, i tenint en compte els límits que estableix la mateixa llei.
    L'article 24 recull l'acabament de l'arrendament, que s'esdevé en els casos següents: a) pèrdua total de la cosa arrendada o per expropiació forçosa quan també sigui total; si la pèrdua només és parcial, l'arrendatari té l'opció de continuar en l'arrendament, i també en el cas de l'expropiació forçosa, amb una reducció proporcional de la renda; b) per expiració del període convencional o legal i de la pròrroga, si escau; c) per acord mutu entre les parts; d) per desistiment unilateral de l'arrendatari, en el terme de l'any agrícola; e) per mort de l'arrendatari, tenint en compte els drets dels successors legítims; f) en els arrendaments efectuats a favor de persones jurídiques o de comunitats de béns, des del mateix moment en què s'extingeixi la persona jurídica o la comunitat; g) per resolució del dret de l'arrendador, i h) mitjançant resolució o rescissió del contracte en els casos legalment establerts.