adjudicació en pagament

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca adjudicació en pagament, n f
es adjudicación en pago

Definició

Negoci translatiu entre una part creditora i una de deutora en virtut del qual la deutora transmet a la creditora determinats béns i a canvi la creditora entén satisfet el seu crèdit contra la deutora.

Nota

Àmbit: Espanya
L'adjudicació en pagament és una de les causes d'extinció de les obligacions. Implica un pacte entre el creditor i el deutor de la transmissió del domini per part d'aquest últim (a favor del primer) de certs béns que s'accepten en pagament a canvi que s'entengui extingida l'obligació primitiva, sigui quina sigui. Es tracta d'una figura que no està regulada en el Codi civil espanyol, malgrat que l'article 1521 hi fa referència, però que ha estat desenvolupada sobretot a partir de la jurisprudència espanyola.
Es tracta d'un acte jurídic en què les parts, prèviament vinculades per una obligació jurídica que pot ser de naturalesa diversa, en virtut del principi d'autonomia de la voluntat vigent en l'àmbit del dret privat, i, més concretament, en l'àmbit del dret dels contractes, decideixen que substitueixen la prestació primitiva per una altra que consisteix en la transmissió de la propietat de certs béns del deutor a favor del creditor que dona compliment a la primera.
V. t.: dació en pagament n f