Back to top
agent de l'autoritat agent de l'autoritat

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agent de l'autoritat, n m, f
  • es  agente de la autoridad

<Dret penal>

Definició
Persona que forma part d'un cos armat, de naturalesa civil o militar i d'estructura jerarquitzada, que pertany a l'Administració pública i s'ocupa de la protecció dels drets, els deures i les llibertats dels ciutadans i de llur seguretat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El Codi penal (CP) distingeix entre «autoritat» i «funcionari públic», a efectes penals, en l'article 24, quan abans ho feia en l'article 119 del CP del 1973. Però, a més, en molts tipus penals es fa referència als agents de l'autoritat (articles 118.1.3, § 2; 121, § 1 i 2; 187.1; 188.2; 215.1; 303, § 1; 372, § 1; 380; 412.2; 450.2; 451.3; 514.3; 521; 536; 550; 552.2; 555; 556 i 634 CP). No obstant això, el CP no n'ofereix cap definició o concepte, a diferència de l'article 213, paràgraf tercer, del CP del 1928, que deia: «Es consideraran agents de l'autoritat no només els funcionaris que amb aquest caràcter depenguin de l'estat, la província o el municipi, sinó els d'altres entitats que realitzin o coadjuvin a fins d'aqueixos i els que tinguin a càrrec seu alguna missió general o determinada i en disposició reglamentària o nomenament expedit per l'autoritat competent o el seu delegat s'expressi el caràcter de tal agent.» Cal, doncs, davant aquesta llacuna legal del CP, acudir a la interpretació doctrinal i jurisprudencial: la doctrina penal dominant i la jurisprudència entenen que els agents de l'autoritat són els executors de les decisions de les autoritats competents, tot i que en algunes ocasions han d'adoptar decisions per si mateixos.
    Són sempre funcionaris públics a efectes penals, de manera que «les autoritats i els agents de l'autoritat constitueixen dues modalitats específiques de la categoria genèrica de «funcionaris públics», amb el benentès que hi ha funcionaris públics que no són ni autoritat ni agents de l'autoritat».
    La doctrina i la jurisprudència tradicionals s'han conformat a considerar agents de l'autoritat els subjectes que són funcionaris públics a efectes penals conformement a una disposició simplement reglamentària, sense exigir una disposició de llei. Així, els vigilants jurats de seguretat tindrien la consideració d'agents de l'autoritat, perquè el Decret del 23 de juliol de 1977 i el Reial decret (RD) 629/1978, del 10 de març (Sentència del Tribunal Suprem [STS] 729/1984, del 8.11.1984; Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1984\5456, del 28.12.1988; RJA 1988\10304, del 28.121990, i RJA 1990\9563, del 18.12.1990) els atorga aquesta condició. Però un nou corrent doctrinal i jurisprudencial, cada vegada més i més important, entén que únicament són agents de l'autoritat els subjectes que són funcionaris a efectes penals conformement a una disposició de llei: lleis formals, decrets llei o decrets legislatius). I fins i tot algun autor exigeix que la llei tingui caràcter d'orgànica. D'aquesta manera, els vigilants jurats no tindrien la consideració d'agents de l'autoritat, ja que cap llei no els atorgar aquest caràcter: la Llei 23/1992, de seguretat privada, de l'Estat, no els atorga el caràcter esmentat (STS 1683/1991, del 25.10.1991, ponent: Bacigalupo Zapater; RJA 1992\7382; RJA 1992\4313, del 6.5.1992, i RJA 1992\9605, del 18.11.1992).
    L'argument principal rau en la necessitat de respectar el principi de reserva de llei en la matèria penal (art. 25.1 i 81.1 Constitució espanyola [CE]). La jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol ha considerat que aquest principi és compatible amb la tècnica legislativa de les lleis penals en blanc, la qual cosa permet que una disposició penal sigui completada per una norma de diversa jerarquia, que quan sigui reglamentària necessitarà que l'autoritat que l'hagi dictada estigui autoritzada a fer-ho per una llei en sentit formal, perquè la CE ha reservat al Parlament la potestat d'acordar per mitjà de lleis l'autorització a l'Administració d'aquestes mesures. En efecte, si hom considerés agents de l'autoritat els funcionaris públics a efectes penals conformement a una simple norma reglamentària s'ampliaria en perjudici del reu i de manera il·legítima l'àmbit d'allò que és punible, amb infracció del principi de legalitat (el CP, per exemple, protegeix com a subjecte passiu l'agent de l'autoritat en el delicte d'atemptat, desobediència, etc.).
    Són agents de l'autoritat tots els membres de les forces i cossos de seguretat en l'exercici de llurs funcions (art. 7.1 Llei orgànica 2/1986, de 13 de març). També els membres del Cos de Mossos d'Esquadra (art. 6 Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat); i el personal de la policia municipal (disposició final tercera Llei reguladora de les bases del règim local, que remet a la Llei de forces i cossos de seguretat de l'Estat). Aquesta Llei fins i tot atorga als membres de les forces i cossos de seguretat la consideració «d'autoritats», per a protegir-los penalment, quan siguin objecte d'un delicte d'atemptat si en la seva execució s'empren armes de foc, explosius o altres mitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu llur integritat física (art. 7.2. Llei orgànica 2/1986, de 13 de març; també l'article 7 Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat).
    Són també agents de l'autoritat els agents judicials, en virtut de l'article 487 de la Llei orgànica del poder judicial. En canvi, no són agents de l'autoritat a efectes penals les persones que acudeixin en auxili de l'autoritat, llurs agents o funcionaris a què fa referència l'article 555 del CP.