Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arxipreste, n m
  • ca  degà, n m sin. compl.
  • ca  vicari forà, n m sin. compl.
  • es  arcipreste
  • es  decano
  • es  vicario foráneo

<Dret canònic>

Definició
Prevere que exerceix certes atribucions en un arxiprestat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Càrrec que exerceix un prevere posat al capdavant d'un arxiprestat. No es tracta d'una instància intermèdia entre el bisbe o la cúria diocesana i els rectors parroquials; és un ajut a tots els capellans del seu districte arxiprestal.
    En el decret conciliar Christus Dominus (núm. 30.1), és expressament esmentat sota aquesta perspectiva, també en el Motu proprio ecclesiae sanctae (núm. 1.19). El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula la figura de l'arxipreste en els cànons 553-554. Cal observar que el lloc de la seva normativa segueix el de les parròquies, rectors i vicaris. Això és significatiu: el suport pastoral d'aquest codi envers aquesta figura diocesana. Seguint l'esperit del Concili II del Vaticà, aquest caràcter pastoral, i no solament jurídic i administratiu, es reflectia en el document font d'aquests cànons, Directorium de pastorali ministerio Episcoporum (Ecclesiae Imago), del 22.2.1973: «Veritable sol·licitud apostòlica -puntualitza el número 187-, com a animador de la vida del presbiteri local i coordinador de la pastoral orgànica en el nivell forà.» En aquest sentit, el Concili Provincial Tarragoní (1995) se'n va fer ressò.
    Pel que fa al nomenament, els legisladors universals deixen espais de determinació a la legislació particular. El CDC-83 estableix que serà el bisbe -no pas l'ordinari del lloc- qui, després d'escoltar segons el seu judici prudent els preveres que exerceixen el ministeri, nomenarà l'arxipreste respectiu i només per un temps determinat (càn. 553, § 2). Són facultats mínimes indispensables: coordinar la pastoral en tota la jurisdicció, vetllar per la disciplina, la formació teològica i espiritual dels clergues, així com pel decòrum, i el respecte sobre les funcions religioses en el seu districte, i assistir el company clergue greument malalt. L'arxipreste té l'obligació de celebrar amb dignitat els funerals dels preveres i proveir en aquestes situacions (mort, malaltia) sobre les pertinences de l'Església (càn. 555).