apel·lar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca apel·lar, v intr
es apelar

Definició

Recórrer al jutge o jutgessa o al tribunal superiors perquè revoquin, esmenin o anul·lin la sentència dictada pels inferior, perquè es creu injusta.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La demandada va apel·lar contra la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
[Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]