Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'atmosfera no té un límit superior precís però el seu sostre es pot situar a uns dos-cents quilòmetres d'altura. La densitat de l'atmosfera disminueix ràpidament amb l'altura. La troposfera, la capa inferior de l'atmosfera, concentra unes tres quartes parts de la massa atmosfèrica.
  Des que el 1967 es va aprovar la primera directiva de caràcter ambiental, la protecció i la conservació del medi ambient ha estat una de les principals inquietuds de la Comunitat Europea, fins a tal punt que s'ha acabat incorporant en els tractats com una vertadera política comunitària l'objectiu principal de la qual és la prevenció, d'acord amb les determinacions dels successius programes comunitaris d'acció en matèria de medi ambient i de desenvolupament sostenible.
  Una de les actuacions més ambicioses que s'han posat en marxa ha estat l'aprovació de la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrat de la contaminació, mitjançant la qual s'estableixen mesures per a evitar, o almenys reduir, les emissions de les instal·lacions industrials a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl, incloent-hi els residus, per arribar a protegir més bé el medi ambient.
  L'atmosfera és un bé comú indispensable per a la vida, i hom té el dret d'usar-lo i gaudir-ne i l'obligació de conservar-lo.
  Per la condició de recurs vital de la contaminació i pels danys per a la salut humana, per al medi ambient i per a altres béns de qualsevol naturalesa que es poden derivar de la contaminació, la qualitat de l'aire i la protecció de l'atmosfera han estat, des de fa dècades, una prioritat de la política ambiental. Així, a mesura que els processos d'industrialització i d'urbanització de grans àrees territorials van anar provocant impactes negatius en la qualitat de l'aire, va caldre, tant en l'àmbit nacional com en el regional i l'internacional, articular un ampli repertori d'instruments legals per a fer compatibles el desenvolupament econòmic i social i la preservació d'aquest recurs natural.
  La Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, estableix, en l'exposició de motius, que l'aire és un bé comú indispensable per a la vida la puresa del qual està greument degradada en diversos indrets de Catalunya i, en d'altres, la situació representa una amenaça a curt termini. I afegeix que aquest fet exigeix que la Generalitat de Catalunya utilitzi urgentment les competències que li atorga l'Estatut d'autonomia de Catalunya a fi de prendre una posició activa en la prevenció, la defensa, la protecció i la restauració de l'ambient atmosfèric.
  Quant a les activitats que generen contaminació, segons l'article 3.c de la Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, de l'Estat, les instal·lacions són unitats tècniques fixes on es desenvolupa una o més de les activitats industrials enumerades en la llei, i també qualsevol altra activitat directament relacionada que tingui relació tècnica amb les activitats que s'hi porten a terme i que pugui tenir repercussions sobre les emissions i la contaminació.
  L'annex I de la Llei 16/2002 enumera, entre altres, les activitats i les instal·lacions industrials següents: instal·lacions de combustió, producció i transformació de metalls, indústries minerals, indústries químiques, instal·lacions de gestió de residus, indústries tèxtils i indústries agroalimentàries i explotacions ramaderes.