Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autoritat, n f
  • es  autoridad

<Dret penal>

Definició
Persona que té el dret o el poder de manar, regir o dirigir.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Segons la doctrina dominant, es tracta del funcionari o funcionària públic a efectes penals, que, a més, «per si sol o com a membre d'alguna corporació, tribunal o òrgan col·legiat, té un comandament o exerceix una jurisdicció pròpia» (art. 24.1 Codi penal [CP]), és a dir, persona que participa en les funcions públiques per qualsevol dels següents títols d'habilitació: «per disposició immediata de la Llei», «per elecció», o «per nomenament d'una autoritat competent». Es tracta d'un títol individual, no col·lectiu, tot i que el subjecte es troba inclòs en un organisme col·legiat.
    Per corporació cal entendre les institucions de dret públic de l'Estat (així, els col·legis professionals, els ajuntaments, les diputacions, etc.). Els tribunals poden ser de justícia o administratius; i els «òrgans col·legiats» tenen més aviat caràcter administratiu.
    Els elements definidors del concepte de autoritat són:
    1. TENIR UN COMANDAMENT. Cal entendre el comandament com la potestat de reclamar obediència a algú, ja que «l'autoritat» exigeix conceptualment obediència. El concepte de comandament implica coerció jurídica, encara que no física, i s'identifica amb el concepte de imperium. La desatenció dels manaments emanats de l'autoritat per part dels funcionaris fa néixer el delicte de desobediència funcionarial de l'article 410 del CP. o b) exercir una jurisdicció pròpia.
    2. EXERCIR UNA JURISDICCIÓ PRÒPIA. És a dir, la potestat de resoldre els assumptes sotmesos a la consideració dels funcionaris públics constituïts en autoritat que impliqui l'aplicació del dret objectiu. L'article 24 del CP assenyala de manera expressa que, «en tot cas, han de tenir la consideració d'autoritat els membres del Congrés dels Diputats, del Senat, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i del Parlament Europeu. S'ha de reputar també autoritat als funcionaris del ministeri fiscal». Així, es tanca definitivament la discussió de si els parlamentaris són una autoritat o no.
    També tenen la consideració legal d'autoritat els secretaris judicials (art. 281.1 Llei orgànica del poder judicial). L'article 7.2 de la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat de l'Estat, atorga als membres de les dites forces i cossos la consideració de «autoritats», per a protegir-los penalment, quan siguin objecte d'un delicte d'atemptat si per a exercitar-lo s'empren armes de foc, explosius o altres mitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu llur integritat física (també ho fa l'article 7 de la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la policia de la Generalitat).