Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bitllet, n m
  • es  billete

<Numismàtica>

Definició
Paper subscrit per un banc emissor que representa una quantitat de diner pagable a qui el porta, normalment a la vista.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • A Catalunya, els primers bitllets impresos en sèrie foren emesos pel Banc de Barcelona, entre el 1845 i el 1868, i per altres bancs locals com ara els de Reus i Tarragona, abans que el Banc d'Espanya assumís la competència emissora exclusiva. Els bitllets que no són pagables a la vista, sinó a un temps determinat, s'anomenen abonarés o pagarés. L'any 1852, la Junta de Moneda de Barcelona creà uns abonarés que serviren per a retirar de la circulació la moneda de xavalla i que van ser pagats periòdicament segons uns sorteigs celebrats fins a l'any 1880.
    El paper moneda és, més específicament, el bitllet emès i garantit per una autoritat emissora de caràcter polític, ja sigui un govern nacional o una institució municipal, que representa una quantitat de diner pagable al portador. A Catalunya, el govern de la Generalitat i la major part dels municipis van emetre paper moneda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a causa de la manca de moneda de petit valor en circulació.