Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'article 338 de la Compilació del dret civil de Catalunya estableix que el contracte de boïgues es regeix, si no hi ha pacte, pels usos i els costums del lloc. Aquesta previsió normativa, però, va ser substituïda per la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual s'aplica a tots els contractes de conreu, és a dir, en sentit ampli, a tot contracte que tingui per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
  En virtut de la Llei 1/2008, totes les persones amb capacitat per a contractar poden establir un contracte. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contractes de conreu, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
  Es tracta d'un contracte ad meliorandum i un sistema d'alternança de cultius consistent en el trinomi bosc-conreu-bosc per a aconseguir la regeneració de la terra. Tradicionalment, es conreava la terra fins a esgotar-la i després s'abandonava fins que tornés a ser fèrtil. Feien falta moltes terres per a anar rotant, fins a arribar de nou a la terra boïgada. S'obtenien rendiments alts sense necessitat de gaire adob, però implicava un treball intens de rompuda i de preparació dels terrenys. Aquests contractes, en clar desús, es pacten habitualment per un temps de dos a cinc anys. Quan aquest termini ha transcorregut, s'abandona el terreny perquè torni a ser ocupat pel bosc. Els contractes acaben d'acord amb la llei en finalitzar el termini estipulat o, si no n'hi ha, un cop transcorregut el termini usual en la comarca.
  La regulació consuetudinària atribueix la totalitat dels productes obtinguts durant el primer any de rompuda a la part conreadora; pel que fa a la resta d'anys, els productes es reparteixen entre ambdues parts, conreadora i propietària. Quant a les despeses de cultiu, van a càrrec de la part conreadora (com en el cas del terratge), excepte les llavors, que s'aporten a mitges.
  En virtut de la Llei 1/2008 aquests contractes s'han de formalitzar per escrit i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament.
• V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
• V. t.: arrendament per a pastures n m
• V. t.: arrendament rústic n m
• V. t.: contracte d'eixermada n m
• V. t.: contracte d'integració n m
• V. t.: contracte de conreu n m
• V. t.: masoveria n f
• V. t.: parceria n f
• V. t.: sòcita n f
• V. t.: terratge n m