Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejament, n m
  • ca  desterrament, n m sin. compl.
  • es  destierro

<Dret penal>

Definició
Pena restrictiva de llibertat designada per sentència, que delimita el radi d'actuació i la distància d'un reu o rea.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una de les penes restrictives de llibertat (les altres dues són l'estranyament i el confinament) que el Codi penal (CP) del 1973, seguint la tradició dels codis anteriors, recollia en els articles 27, 30, 32.3, 67, 73 i 88. Aquest darrer precepte establia que «El sentenciat a bandejament queda privat d'entrar en el punt o els punts que designi la sentència i en el radi que s'hi assenyali, el qual comprendrà una distància de vint-i-cinc quilòmetres almenys i de dos-cents cinquanta com a màxim del punt o els punts designats, que inclouen, si la persona ofesa ho demana, el lloc en què el reu va delinquir, el de la seva residència habitual, i el de la persona perjudicada i els seus parents pròxims.»
    I l'article 67 del CP del 1973 (predecessor de l'article 57 del CP del 1995), situat entre els preceptes que regulaven les regles per a l'aplicació de les penes, deia: «En els delictes contra les persones i llur honor, honestedat, llibertat, seguretat i propietat, els tribunals, atesa la gravetat dels fets i el perill que el delinqüent representi, poden acordar en les sentències la prohibició que el reu torni al lloc on hagi comès el delicte, o on resideixi la víctima o la seva família; si són distints, dins el període de temps que el mateix tribunal assenyali, segons les circumstàncies del cas.»
    La pena de bandejament tenia una durada de sis mesos i un dia a sis anys (art. 32 CP del 1973) quan funcionava com a pena principal, llevat del cas de l'article 67 en el qual el tribunal en podia fixar discrecionalment la durada. Alhora, el CP del 1973 la recollia com a substitutiva de la pena de caució en els delictes d'amenaces (art. 495 CP del 1973).
    El CP del 1995 ja no conserva aquesta pena amb el nom de bandejament, tot i que manté el contingut de l'article 67 del CP del 1973 en l'article 57, que es considera legalment un precepte que recull penes accessòries privatives de drets (art. 39.f). L'article 57 esmentat ha estat recentment modificat (n'han ampliat el nombre de delictes afectats i hi han afegit noves prohibicions) per la Llei orgànica 14/1999, del 9 de juny.