Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cena, n f
  • es  cena del rey

<Història del dret>

Definició
Tribut que es pagava al rei o reina en concepte de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La cena fou un tribut que derivà de l'antic dret d'alberga, comú a tots els regnes hispànics medievals durant la baixa edat mitjana. Se satisfeia en diner o en espècia, i era per al sosteniment de l'alimentació de la casa reial o dels senyors. La cena de presència (de vegades pagada en espècia però, més freqüentment, estipulada en una quantitat que es negociava puntualment amb els municipis afectats) només es percebia en els llocs per on passaven el rei i el seu seguici; i la cena d'absència, en canvi, era un tribut permanent pagat regularment per aquelles comunitats reials, de senyors i de jueus i musulmans que no n'estaven expressament exempts per un privilegi especial. Del tribut de cena també en participava el procurador o el governador general de Catalunya (en una tercera part).