Back to top
Catàleg de Residus de Catalunya Catàleg de Residus de Catalunya

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Catàleg de Residus de Catalunya, n m
  • es  Catálogo de residuos de Cataluña

<Dret ambiental>

Definició
Llista classificada que conté els residus segons les categories establertes per la llei, llur codificació i la determinació de la gestió correcta.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El Catàleg de Residus de Catalunya s'aprova i es regula en el Decret 34/1996, del 9 de gener, i té per objecte la classificació i la codificació de residus, i també la determinació de la gestió correcta que ha de tenir cadascun dels residus. Els residus es classifiquen en tres categories: residus especials, residus no especials i residus inerts.
    El contingut del Catàleg de Residus de Catalunya no és fix, sinó que té caràcter dinàmic.
    El Catàleg pot variar i incorporar, modificar o anul.lar les determinacions dels residus catalogats, seguint el procediment establert en el Decret. Tanmateix, els residus s'han de gestionar obligatòriament d'acord amb les determinacions establertes. El Catàleg de Residus de Catalunya s'estructura en dinou grups, els quals responen a processos o a activitats que generen els residus o bé a famílies importants de residus. Cada grup es divideix en subgrups, segons les afinitats que té. Per a cada residu consignat en el Catàleg de Residus de Catalunya s'indica de manera genèrica quin és el seu origen, la classificació, la codificació, la gestió i l'índex de perillositat -aquest últim assignat només als residus especials.
    Per tal de determinar la gestió en les plantes autoritzades de gestors de residus per a cada residu, s'estableix una codificació de sis dígits; els dos primers dígits indiquen el grup a què pertanyen, el tercer i el quart indiquen el subgrup i el cinquè i el sisè indiquen el tipus de residus. A cada residu se li assigna el codi que reflecteix millor les seves característiques, composició i origen. En el cas que un residu pugui ser designat amb més d'un codi, s'ha d'aplicar el que s'ajusti més a les instruccions d'ús del Catàleg. En cas de dubte, es fa la caracterització del residu i l'Agència de Residus de Catalunya en decideix la classificació.
    És important citar l'Ordre ministerial del 7 de desembre de 2001 pel que fa a la regulació del Catàleg de Residus de Catalunya, atès que aquesta norma prohibeix la utilització, la producció i la comercialització a l'Estat espanyol de l'amiant, un mineral àmpliament utilitzat en la indústria i en l'àmbit domèstic que és classificat com a residu especial i que, a causa dels riscos que pot comportar per a la salut humana, requereix una manipulació i un tractament especials. També és important en la catalogació i en la classificació de residus, la transcendència de l'aplicació del Reial decret 1481/2001, del 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocadors. Ambdues disposicions identifiquen el contingut de les categories de residus.
  • V. t.: residu especial n m
  • V. t.: residu inert n m
  • V. t.: residu no especial n m