Catalunya Vella

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca Catalunya Vella, n f
es Cataluña Vieja

<Història del dret>

Definició

Part del Principat de Catalunya entre la serra d'Albera, al nord, el massís del Garraf, al sud, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i el Segre, a l'oest.

Nota

Àmbit: Catalunya
En el capítol XXXIII de les Costumas de Cathalunya, compilades pel canonge i jurista Pere Albert, recollides posteriorment en les Constitucions e altres drets de Cathalunya, en fer referència a la dependència del pagès respecte al seu senyor es diu que «en una part de Cathalunya que es dita veya Cathalunya [.] homens solius qui no són cavallers, són axi destrets de lurs senyors, que lurs fills són homens de lurs senyors.». Segons aquest text, la Catalunya Vella comprenia «tot lo Bisbat de Girona, e quaix la mija part del Bisbat de Barcelona, qui es desa del riu Llobregat vers solixent, e la major partida del bisbat de Vic». Pons Guri n'assenyala aquests territoris fent esment al fet que no en formaven part els comtats de Rosselló i Cerdanya.
El jurista Tomàs Mieres es refereix també a la Catalunya Vella en la seva obra Apparatus, concretament, en el capítol XXV «De rusticis, et hominibus solidis domicilia transferentibus». T. Bisson, en els seus estudis sobre el segle XII parla de l'aparició del nom de Catalunya Vella a partir del segle XII.
Els geògrafs han recollit també aquesta denominació des de Pere Gil, Onofre Manescal, Esteve de Corbera i Francesc Diago; modernament i, a partir de Font i Saguer, s'ha acceptat aquesta designació de les dues parts de Catalunya.
V. t.: Catalunya Nova n f