comanar

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comanar, v intr pron
  • ca  encomanar, v intr pron sin. compl.
  • es  encomendar

<Història del dret>

Definició
Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic