Nota

• Àmbit: Catalunya
• La finalitat del certificat d'idoneïtat per a l'adopció és analitzar la capacitat de la persona o família que vol adoptar per a desenvolupar d'una manera adequada els drets i deures que comporta l'adopció, tenint en compte les condicions personals, socials, familiars i econòmiques i l'aptitud educadora d'aquesta persona o família. Es tracta de garantir la cobertura de les necessitats dels menors i el compliment de les obligacions establertes legalment i, de manera específica, que la persona o família pugui oferir als menors l'estabilitat, la cura i el respecte als trets d'identitat dels menors perquè es puguin desenvolupar de manera integral.
  El certificat d'idoneïtat és una resolució que emet la direcció de l'Institut Català de l'Adopció (ICA), al qual, com a organisme competent de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de l'adopció, correspon la formació i la valoració de les famílies candidates. Aquesta funció està delegada a les institucions col·laboradores d'integració familiar, entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment que tenen per finalitat la protecció de menors, que reuneixen les condicions d'especialització en l'àmbit sociofamiliar i que han obtingut l'acreditació per a dur a terme aquesta funció segons les directives establertes per l'ICA. Hom pot recórrer contra la denegació del certificat d'idoneïtat mitjançant el procediment corresponent pels tràmits de la jurisdicció voluntària.
  En les adopcions nacionals, el certificat d'idoneïtat és un requisit per a la constitució de l'acolliment preadoptiu, una mesura de protecció dels menors desemparats que comporta la convivència del menor amb una persona o família acollidora, com a fase prèvia a l'adopció. En les adopcions internacionals, el certificat d'idoneïtat comporta que els sol·licitants d'adopció són validats per l'organisme competent de llur país i avalats davant el país al qual s'adreça la sol·licitud d'adopció; per tant, en aquests casos la valoració es realitza tenint presents els requisits i les circumstàncies que exigeix la legislació d'aquest darrer país. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, del 1989, i el Conveni de la Haia sobre protecció de menors i cooperació en matèria d'adopció internacional, del 1993, ambdós signats i ratificats per l'Estat espanyol, n'estableixen explícitament l'exigència. Excepcionalment, en alguns casos d'adopció, el certificat d'idoneïtat no és necessari. Es tracta dels casos en què la persona que es vol adoptar és filla del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, o bé és orfe i parent de l'adoptant fins al tercer grau per consanguinitat o afinitat, o bé es troba sota la tutela de l'adoptant.
  A l'hora de valorar la idoneïtat de les persones o famílies que sol·liciten l'adopció es tenen en compte les circumstàncies personals, familiars i socioeconòmiques i l'aptitud educadora d'aquestes persones o famílies. En relació amb les circumstàncies personals, es valoren l'equilibri personal, l'estabilitat en la relació de parella, que l'estat de salut física i psíquica permetin l'atenció als menors, la flexibilitat d'actituds i l'adaptabilitat a la nova situació que planteja l'adopció, la motivació per a exercir funcions parentals que incloguin cobrir les necessitats de menors susceptibles d'adopció i que aquesta motivació sigui compartida, en el cas d'una parella. Pel que fa a les circumstàncies familiars i socials, l'entorn relacional ha de ser favorable i adequat a la integració del menor adoptat. Quant a les circumstàncies socioeconòmiques, hom ha d'acreditar que la situació econòmica familiar permet l'atenció als menors i que l'habitatge té les condicions adequades per a aquesta finalitat. Amb relació a l'aptitud educadora, els adoptants han de demostrar que tenen capacitat de cobrir les necessitats educatives o de desenvolupament dels menors i que l'entorn familiar els pot donar suport en la tasca educativa. Finalment, els adoptants no han de triar el sexe de manera excloent, han d'acceptar l'herència biològica del menor adoptat i respectar la història, la identitat i la cultura que tingui. Si escau, han d'acceptar també la relació dels menors amb la família biològica. Aquest procés de valoració, que culmina amb l'emissió del certificat d'idoneïtat, comprèn sessions informatives i formatives, com a mínim dues entrevistes, i una visita domiciliària, i pot incloure qüestionaris i proves psicomètriques a fi d'assolir la màxima objectivitat en la valoració. El reglament fixa la durada del procés en vuit mesos, transcorreguts els quals, si no s'ha resolt, la sol·licitud es considera desestimada.
  La valoració definitiva de la conveniència per als menors d'una adopció concreta la fa l'autoritat judicial, a qui correspon constituir l'adopció i qui, a més de verificar l'existència del certificat d'idoneïtat i de comprovar que els adoptants reuneixen els requisits legals de capacitat per a adoptar, ha de tenir el convenciment que l'adopció és beneficiosa per als menors. Amb aquesta finalitat pot practicar les diligències que consideri adients i pot acordar no constituir l'adopció si valora que no convé a l'interès del menor, malgrat els informes positius de l'organisme competent i el compliment dels requisits legals de capacitat.
  La regulació general de la idoneïtat per a l'adopció es troba en la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (LDOIA) i en la Llei 13/1997, del 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, modificada per la disposició final tercera de la LDOIA.