Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concebut, n m
  • ca  concebut no-nascut, n m sin. compl.
  • ca  nasciturus -i [la], n m sin. compl.
  • es  concebido
  • es  concebido no nacido

<Dret civil>

Definició
Embrió humà en l'estadi comprès entre la fecundació i el naixement.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El concebut no té personalitat jurídica, atès que aquesta s'adquireix amb el naixement (article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya [CCCat], en la línia del que disposa l'article 7 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20.11.1989 i ratificada per l'Estat espanyol el 30.11.1990). Sense personalitat jurídica, el concebut no és apte per a ser titular de drets i d'obligacions, malgrat que la seva vida és un bé constitucionalment protegit segons la interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet de l'article 15 de la Constitució espanyola, el qual consagra el dret a la vida i a la integritat física i moral, per bé que aquesta protecció admet restriccions (sentències del Tribunal Constitucional de l'11.4.1985, del 19.12.1996 i del 17.6.1999).
    Així mateix, l'ordenament civil tutela les expectatives del concebut d'adquirir personalitat jurídica i el considera persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer (art. 211-1.2 CCCat). En el cas de fecundacions in vitro, la retroacció d'efectes favorables abasta fins a la implantació de l'embrió.
    Els efectes favorables comprenen tant efectes de caràcter patrimonial com efectes de caràcter extrapatrimonial. Els efectes de caràcter patrimonial són fonamentalment la capacitat per a succeir al causant que mor durant la gestació (art. 412-1 CCCat), tant si és per heretament, testament o successió intestada -en concordança amb les regles sobre la institució d'hereu genèrica (art. 423-7.2 CCCat) i els fideïcomisos (art. 426-5.1 CCCat)-; la capacitat per a rebre donacions (art. 627 CC) i la capacitat per a ser beneficiari o beneficiària d'un contracte d'assegurança i, en general, de qualsevol altre contracte no onerós a favor seu (art. 1257 CC). Els efectes extrapatrimonials són, entre d'altres, el reconeixement de la filiació (art. 235-9 CCCat), l'adquisició originària de la nacionalitat espanyola per descendència (Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat del 26.12.2002) i l'atorgament de capacitat per a ser part en els processos civils a tots els efectes que li són favorables (art. 6.1.2 i 7.3 Llei d'enjudiciament civil).
    El desenvolupament recent del dret civil català ha augmentat la protecció dels interessos del concebut. Així, s'admet expressament la constància registral dels drets eventuals del nasciturus (Acte resolutori del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 26.4.2002), i el CCCat estén la capacitat successòria als fills nascuts d'una fecundació assistida practicada després de la mort del marit o de l'home que convivia amb la mare en les condicions legalment establertes (art. 235-8.2, 235-13.2 i 412-1.2 CCCat), tot i que aquesta mesura no protegeix pròpiament el nasciturus, sinó el no-concebut (concepturus), és a dir, la persona que serà concebuda en un futur. En dret espanyol aquesta possibilitat es recull en l'article 9 de la Llei 14/2006, del 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida.
  • ('el que ha de néixer')