Nota

• Àmbit: Espanya
• La commoriència, és a dir, la mort de dues persones cridades a succeir en un mateix interval temporal, comporta l'exigència legal del transcurs d'uns determinats períodes de temps perquè una persona pugui succeir-ne una altra o pugui operar la transmissió de drets entre elles. En el dret civil català, l'òrgan legislador l'ha regulada per primera vegada en el llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família. L'article 211-2, que fa referència a les regles generals relatives a la personalitat civil i a la capacitat de la persona física, estableix que «la crida a una successió o la transmissió de drets a favor d'una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra només es produeixen si aquella ha sobreviscut almenys setanta-dues hores més que la persona a qui havia de sobreviure.» En el Codi civil espanyol, en canvi, l'article 33 estableix que en cas de dubte entre dues o més persones cridades a succeir-se, sobre quina de les dues ha mort primer, qui afirmi la mort anterior d'una o de l'altra l'ha de provar, i a manca de prova es consideren mortes al mateix temps i, per tant, no es produeix la transmissió de drets d'una a l'altra.