concurs d'infraccions penals
concurs d'infraccions penals
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurs d'infraccions penals, n m
- es concurso de infracciones penales
<Dret penal>
Definició
Concurrència de fets que impliquen la vulneració d'un o diversos preceptes del Codi penal en diferents ocasions per part d'una mateixa persona, de manera que ha de respondre per diversos delictes.
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Per parlar de concurs d'infraccions s'han de donar quatre requisits: a) que sigui la mateixa persona, b) que hi hagi una pluralitat d'infraccions, c) que hi hagi una acció o diverses i d) que hi hagi un únic enjudiciament. Són exemples de concurs d'infraccions la col·locació d'una bomba que causa quatre morts i tres ferits, i el fet de cometre una mateixa persona vuit robatoris la mateixa setmana.
Segons si hi ha una acció única o diverses, es tracta d'un cas de concurs ideal o real.
En els concursos d'infraccions, com a norma general, regeix la regla del compliment simultani de les penes, o acumulació material de les penes. Quan el compliment simultani no és possible, cal complir les penes d'acord amb les regles del compliment successiu de les penes, començant per les més greus.
Aquestes regles penològiques són aplicables sempre que no es tracti d'un cas de concurs real, ideal o medial o d'un delicte continuat, ja que tenen unes regles penològiques pròpies. - V. t.: concurs de normes n m
- V. t.: concurs ideal de delictes n m
