Nota

• Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
• El Decret 82/2005, del 3 de maig, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat públic per a la protecció del medi nocturn, en l'article 4.1.a, defineix la contaminació lluminosa com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en la qual s'ha instal·lat l'enllumenat. El Reglament té la finalitat de regular la implantació de sistemes d'il·luminació per tal de protegir el medi ambient durant la nit, mantenir tant com sigui possible la claredat natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els espais naturals i l'entorn urbà, i, globalment, vol millorar l'eficiència del procés per tal que hi hagi estalvi d'energia i de recursos naturals.
  Segons l'article 4.2 del citat Reglament, la contaminació lluminosa es caracteritza per l'augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor i posa en perill la visió del cel nocturn i l'equilibri i la funció dels ecosistemes.
  D'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, Catalunya es divideix en quatre zones segons el grau de protecció respecte de la contaminació lluminosa.
  1. ZONES E1. Corresponen a les àrees coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000. Són les zones més protegides de la contaminació lluminosa.
  2. ZONES E2. Corresponen a sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural, d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa Natura 2000.
  3. ZONES E3. Són les àrees que la planificació urbanística qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.
  4. ZONES E4. Són àrees en sòl urbà d'ús nocturn intensiu en activitats comercials, industrials o de serveis i, també, vials urbans principals.
  L'ajuntament de cada municipi s'encarrega d'establir quines són aquestes zones, i ha de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l'ha d'aprovar. Una zona qualificada com a E4 mai no pot ser a menys de dos quilòmetres d'una zona E1.
  Els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció de la contaminació lluminosa que s'assigna a llur terme municipal, sempre que això no comporti una disminució del nivell de protecció atorgada pel Reglament.
  L'article 12 del Reglament estableix que els ajuntaments han de formular un pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior existent a llur municipi d'acord amb les prescripcions de la Llei 6/2001 i del mateix Reglament. El pla ha de concretar el programa d'actuacions per a l'adaptació de l'enllumenat públic i les accions per a promoure l'adequació de la il·luminació exterior de titularitat privada. El pla també ha de contenir l'anàlisi de la il·luminació exterior de cadascuna de les zones de protecció de la contaminació lluminosa del municipi, les actuacions prioritàries i el calendari d'execució de l'adaptació, segons la incidència de la contaminació lluminosa al medi ambient.
  L'Oficina per a la Protecció de la Contaminació Lluminosa ha d'assessorar i ha de col·laborar amb els ajuntaments per a redactar el pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior. Aquesta oficina, que es crea com a àrea funcional, s'adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental, que ha d'exercir les funcions establertes per l'article 14 del Reglament.
  En la legislació estatal, concretament en l'article 3.f de la Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, es defineix la contaminació lluminosa com la resplendor lluminosa nocturna o la brillantor produïda per la difusió i la reflexió de la llum en els gasos, els aerosols i les partícules en suspensió a l'atmosfera, que altera les condicions naturals de les hores nocturnes i dificulta les observacions astronòmiques dels objectes celestes. Cal diferenciar entre la brillantor natural, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l'atmosfera, de la resplendor lluminosa deguda a les fonts de llum instal·lades en l'enllumenat exterior.
  Es poden distingir tres tipus de contaminació lluminosa: la difusió cap al cel, l'enlluernament i la intrusió lluminosa. L'article 4.b de la Llei 6/2001 defineix la difusió cap al cel com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que s'expandeixen cap al firmament. L'article 4.c de la Llei 6/2001 defineix l'enlluernament com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió. L'article 4.d de la Llei 6/2001 defineix la intrusió lluminosa com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l'àrea on són útils per a l'activitat prevista i envaeixen zones en què no són necessaris i on poden provocar molèsties o perjudicis.