Back to top
Costums de Balaguer Costums de Balaguer

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Costums de Balaguer, n m pl
  • ca  Consuetudines et privilegia hac ordinaciones [la], n f pl sin. compl.
  • es  Costumbres de Balaguer

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Recopilació del dret propi de la ciutat de Balaguer.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els Costums de Balaguer -Consuetudines et privilegia hac ordinaciones- foren redactats per un autor anònim, potser un paer de la ciutat, per a fixar quin era el dret propi de la ciutat després de llargs conflictes amb la senyoria.
    El castell i el terme de Balaguer foren conquerits als sarraïns a la primeria del segle XII, el 1106, pels exèrcits d'Ermengol VI d'Urgell, i incorporats als seus dominis. Ben aviat la nova ciutat de Balaguer s'erigí en capital del comtat (en cedir l'antiga, Urgell -avui la Seu d'Urgell-, com a seu episcopal).
    El 1174, els comtes d'Urgell, Ermengol VII i la seva esposa, Dolça, atorgaren una carta de poblament i franqueses als pobladors de la ciutat (inspirada en la de Lleida del 1150 i la d'Agramunt del 1163, concedida aquesta pels mateixos comtes). El nou document establia un estatut civil pel qual s'havien de regir els habitants de Balaguer, i fixava els trets bàsics amb què s'havien de desenvolupar llurs relacions polítiques, judicials i tributàries amb el comte d'Urgell.
    A la mort sense descendència masculina del comte Ermengol VIII (1209), s'inicià un període de crisis polítiques que desembocaren en la cessió del Comtat a la Corona el 1211. Pere I el Catòlic en prengué possessió i confirmà la Carta del 1174, a més d'autoritzar l'establiment de mercat i fires i de concedir determinades exempcions.
    Jaume I reposa Aurembiaix, la filla del comte mort, en la possessió del comtat, malgrat l'oposició del vescomte de Cabrera a reconèixer-la com a tal. El rei hagué d'intervenir sovint en els afers del comtat: entre altres, el 1232 confirmà als seus habitants els usos, els costums i les llibertats de què havien gaudit. Morta la comtessa Aurembiaix (1231), el 1236 Jaume I cedí en feu el comtat al vescomte de Cabrera (amb retenció de Balaguer fins al 1242, any en què la hi lliurà).
    Al llarg del segle XIII la nova família comtal atorgà diversos privilegis als seus vassalls de Balaguer sobre qüestions d'ordre civil, penal i processal, sobre seguretat en el trànsit civil i mercantil de béns, sobre protecció i salvaguarda dels vassalls i de llurs béns, etc. Però és en el govern del comte Ermengol X, entre el 1284 i el 1314, quan segurament la ciutat assolí el desenvolupament social i polític més gran. En aquell període s'atorgaren nombrosos privilegis destinats a afavorir el desenvolupament econòmic de la ciutat (sobre ordenació de mercats i fires, abastiment de vi, regadiu, exempcions, etc.).
    Malgrat tot, hi va haver diversos conflictes que enfrontaren el comte amb la Universitat de Balaguer, molt sovint arran dels abusos del mateix comte i del seu batlle i altres oficials comtals. Una reacció poc afortunada del comte fou l'abolició del règim de paeria instaurat abans d'accedir al govern del Comtat, i també ho fou l'establiment d'imposicions i questes molt elevades. Finalment, Ermengol X sotmeté els conflictes a una comissió mixta de religiosos i juristes, que dictaminaren favorablement sobre el restabliment de la paeria. Així, el 25 de juliol de 1311, per un privilegi, el comte confirmà els antics estatuts que regulaven aquell organisme (malgrat algunes modificacions). El 1314 morí el comte Ermengol, i el comtat d'Urgell tornà a la Corona.En una data incerta -però que hom situa entre els anys 1311 i 1354- es redactà un capitulat de «consuetudines et privilegia hac ordinaciones» de la ciutat, localitzat a l'Arxiu Municipal de Balaguer. El document conté un total de seixanta-cinc disposicions o capítols, agrupats en diferents rúbriques, amb un preàmbul que refereix la necessitat pràctica de reunir en un cos escrit els diferents elements del dret propi de Balaguer dispersos fins aleshores. Tal com Font assenyala, en la redacció s'hi observen tres grans parts: una que conté en extracte o resumidament (a l'estil de les Consuetudines ilerdenses) diversos privilegis concedits a la ciutat pels comtes d'Urgell i els comtes de Barcelona, sense cap referència cronològica però indicant-ne els atorgants (d'entre el 1118 i el 1259, aproximadament); una altra que recull un breu estatut del Govern local, la paeria, sota la rúbrica «De constitutionibus seu statutus Paciarie Balagarii»; i, finalment, una recensió més extensa de preceptes, sobretot processals, sense rúbrica general però sí amb rúbriques particulars.
    La primera part, amb catorze capítols recull la Carta de poblament del 1118 i altres privilegis: sobre el règim de regadius i explotació d'aigües; sobre l'exempció dels mals usos d'eixorquia, intestia i cugucia; de protecció personal i assegurament d'una correcta administració de justícia; de prohibició d'ordalies (judicis de ferro, d'aigua calenta i freda, etc.); d'establiment de mercat i fires; de protecció del trànsit de persones i béns; d'exempcions de lleuda, peatge, portatge i altres, i confirmacions successives i generals dels privilegis, immunitats, llibertats, costums, bons usatges i altres donacions de què gaudeixen.
    La segona part del document inclou l'estatut orgànic de la paeria, el qual, segons s'afirma, havia estat discutit i establert per una assemblea de paers i consellers municipals. Es tracta de vuit capítols (des del 15 fins al 22) que es refereixen al sistema d'elecció i al nombre dels representants municipals; a la facultat d'establir aportacions econòmiques als veïns per necessitats comunitàries; a la funció arbitral dels paers en conflictes entre ciutadans; a l'establiment del Consell General; a la potestat municipal de dictar bans, cots i ordinacions, i d'imposar multes per a assegurar-ne el compliment; etc.
    I la tercera part, comprèn des del capítol 23 fins al 65. Fins al 42 hom s'ocupa de qüestions processals amb un cert ordre sistemàtic (procediment judicial, formalitats, proves i presumpcions, sentències i costes judicials); des del capítol 43 fins al 61 es tracta de preceptes sobre el règim d'obligacions (penyora, reclamació de deutes, etc.), dret de família i successions (donacions matrimonials, minoria d'edat, llegítima, etc.), i dret penal. Sempre es tracten qüestions molt concretes dins la matèria a què es refereixen.
    Sobre la influència de les Consuetudines ilerdenses, els Costums de Balaguer concorden en bona part amb els de Lleida, i es poden considerar una nova generació del text lleidatà dins la mateixa família jurídica, que s'expandeix també cap a les comarques tarragonines. Les concordances s'observen en la redacció dels respectius preàmbuls, i en la mateixa estructura dels documents. És segur que la persona que va redactar el document coneixia el codi de Lleida i el tenia present; fins i tot Font considera molt probable que l'autor fos un paer de la ciutat (com el cònsol Botet ho fou del de Lleida).
  • ('Costums, privilegis i ordinacions')