Back to top
delicte contra la integritat moral delicte contra la integritat moral

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la integritat moral, n m
  • es  delito contra la integridad moral

<Dret penal>

Definició
Delicte contra la dignitat de les persones.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El títol VII del llibre II del Codi penal (CP) està dedicat a les «tortures i altres delictes contra la integritat moral».
    La menció a la integritat moral com a objecte de protecció penal és una novetat en l'ordenament juridicopenal. Així, l'òrgan legislador del 1995 va voler donar cabuda en el CP als atemptats contra un bé jurídic reconegut constitucionalment (art. 15 Constitució espanyola [CE]), però fins al moment no tutelat penalment. A més, el càstig d'aquests comportaments està en consonància amb la normativa internacional subscrita per l'Estat espanyol: article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans; article 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals; article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants, signada a Nova York el 10 de desembre de 1984 i ratificada per l'Estat espanyol el 19 d'octubre de 1987, i el Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes i Tractes Inhumans o Degradants, signat a Estrasburg el 26 de novembre de 1987 i ratificat per l'Estat espanyol el 2 de maig de 1989.
    No obstant això, el concepte de integritat moral no és fàcil de definir. Probablement, s'ha d'identificar amb el de dignitat, en el sentit que ja va concretar el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en la Sentència 53/1985, de l'11 d'abril, és a dir, com a «valor espiritual i moral inherent a la persona que es manifesta singularment en l'autodeterminació conscient i responsable de la pròpia vida i que comporta la pretensió de respecte per part dels altres». La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 120/1990, del 27 de juliol, afegeix la noció de inviolabilitat de la persona quan afirma que l'article 15 de la CE garanteix el dret a la integritat física i moral, mitjançant el qual es protegeix la inviolabilitat de la persona, no només contra atacs dirigits a lesionar el cos o l'esperit, sinó també contra tota classe d'intervenció en aquests béns no consentida pel titular. Així, doncs, dignitat i inviolabilitat de la persona són les idees centrals d'aquests delictes.
    L'article 173 del CP recull el tipus bàsic: «el qui infligeix a una altra persona un tracte degradant, i danya així greument la seva integritat moral, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys».
    Tal com ha posat de manifest la doctrina, no es pot afirmar que aquesta figura compleix les exigències derivades del principi de taxativitat, sinó que, per contra, es tracta d'un tipus absolutament obert. Tractes degradants són els que poden crear en les víctimes sentiments de terror, d'angoixa i d'inferioritat susceptibles d'humiliar-les, envilir-les i de trencar llur resistència física o moral (STS del 29.9.1998, ponent: Ramos Gancedo); i, més en general, representen qualsevol atemptat a la dignitat de la persona.
    El tracte degradant ha de ser valorat de manera objectiva, amb independència que la víctima pugui tenir un sentiment, des d'un punt de vista exclusivament subjectiu, d'humiliació.
    La lesió de la integritat moral es produeix quan la persona veu negada la seva capacitat per a decidir, quan la pèrdua de la dignitat fa que perdi les seves condicions d'ésser lliure, de manera que no es pugui atribuir la seva conducta com a pròpia.
    Així mateix, dins els delictes contra la integritat moral, el CP ha inclòs els delictes de tortures (art. 174 i 175).
    Finalment, l'article 177 estableix una regla concursal en virtut de la qual, si a més de l'atemptat a la integritat moral es produeix lesió o dany a la vida, a la integritat física, a la salut, a la llibertat sexual o als béns de la víctima o d'una tercera persona, s'han de castigar els fets separadament amb la pena que correspon pels delictes o les faltes comesos, excepte quan ja està especialment castigat per la llei.