Nota

• Àmbit: Espanya
• La secció segona del capítol IV del títol XXI del llibre II del Codi penal s'ocupa dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts en el marc dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i al deure de compliment de la prestació social substitutòria. En aquesta secció es regulen delictes que afecten (en més o menys grau) la llibertat religiosa i de culte, consagrada com a dret fonamental per l'article 16.1 de la Constitució espanyola (CE) en aquests termes: «es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei».
  A més, el tercer apartat de l'esmentat article de la CE estableix el principi d'aconfessionalitat de l'Estat en afirmar que «cap confessió no té caràcter estatal». De la lectura d'aquests preceptes constitucionals i de la Llei orgànica de llibertat religiosa, se'n desprèn que cal protegir la llibertat religiosa en un estat democràtic, ja que es tracta d'una manifestació de la llibertat més general i que, en cap cas, aquesta protecció no es pot dur a terme amb preferències per cap religió en particular. Malgrat això, el cert és que en aquesta secció s'hi engloben objectes de protecció considerablement heterogenis. Pel que fa al tipus legal, en primer lloc, l'article 522 tipifica com a delicte autònom un delicte contra la llibertat de les persones en establir que «Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos: 1r. Els qui mitjançant violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin un membre o uns membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen, o assistir-hi. 2n. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar actes de culte o ritus o a assistir-hi, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professen».
  En segon lloc, l'article 523 castiga, genèricament, la pertorbació d'actes religiosos, com a manifestació de la llibertat de culte: «el qui, amb violència, amenaça, aldarull o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, les funcions, les cerimònies o les manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en un lloc destinat al culte, i amb la de multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc».
  En canvi, els articles 524 i 525 tenen per objecte de protecció no ja la llibertat, sinó els sentiments religiosos en el sentit de respecte a l'exercici del dret a l'activitat religiosa pels altres. Concretament, l'article 524 castiga «el qui en un temple, un lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos», i l'article 525 castiga amb la pena de multa de vuit a dotze mesos «els qui, per tal d'ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarni de llurs dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen». El segon apartat d'aquest article estén les mateixes penes «als qui facin públicament escarni, de paraula o per escrit, de qui no professin cap religió o creença».
  Finalment, l'article 526 castiga una conducta difícilment subsumible sota la tutela dels sentiments religiosos i el mereixement de pena de la qual és, igualment, més que dubtós: «el qui violi i falti al respecte que es deu a la memòria dels morts, els sepulcres o les sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, els panteons, les làpides o els nínxols, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a cinc mesos o una multa de sis a deu mesos».