Back to top
defenedor de la mercaderia | defenedora de la mercaderia defenedor de la mercaderia | defenedora de la mercaderia

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  defenedor de la mercaderia | defenedora de la mercaderia, n m, f
  • ca  defensor de la mercaderia | defensora de la mercaderia, n m, f sin. compl.
  • es  defensor de la mercadería | defensora de la mercadería

<Història del dret>

Definició
Càrrec creat a final del segle XIV a les ciutats principals catalanes amb la missió de defensar, de manera solidària, els privilegis i les prerrogatives de les corporacions de mercaders.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El 1394 s'instituí a Barcelona i a Perpinyà la figura dels defenedors de la mercaderia en virtut de sengles autoritzacions donades pel rei Joan I. Hom reconeixia als cònsols i al Consell dels mercaders barcelonins el dret a elegir, per majoria de vots, un o més delegats encarregats de la defensa de l'«art mercantil», tant per via judicial com per via extrajudicial, en qüestions de marques o represàlies i en afers relacionats amb el cobrament de les lleudes i altres exaccions sobre el comerç.
    Els defenedors es convertien, d'aquesta manera, en el braç executor de les decisions que prenien els consellers de la mercaderia (Consell de Vint). Els defenedors de la mercaderia eren elegits anualment i no podien abandonar la ciutat mentre durés llur mandat. Un dels defensors passà a exercir també com a clavari del pariatge -impost destinat primordialment a finançar les armades per a defensar les rutes marítimes i prevenir els atacs dels pirates- i actuava com a administrador dels fons que s'hi recollien, fet que generava una comptabilitat en la qual els cònsols de mar actuaven com a interventors. Es pot considerar que els defenedors formaven part de la plantilla de funcionaris de la Llotja de Barcelona. Sovint, cònsols i defenedors actuaven conjuntament, per exemple, a l'hora de vendre censals per a fer front a determinades despeses de la institució. Amb el temps, els defenedors passaren a ser escollits, com la resta de funcionaris del Consolat, pel sistema de la insaculació: així s'escaigué a Barcelona a finals del segle XV.
    La figura dels defenedors també es troba instituïda en els consolats de València, Mallorca i Tortosa, en aquest darrer en virtut del privilegi concedit per la reina Maria el 1449, en què atorgava la facultat al Consell de mercaders de la dita ciutat de poder elegir dos o tres ciutadans amb funcions similars a les indicades en el cas barceloní.