desacatar

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desacatar, v tr
  • ca  desobeir, v tr sin. compl.
  • es  desacatar
  • es  descatar

<Dret penal>

Definició
Calumniar, injuriar, difamar, amenaçar o mancar al respecte i a la submissió que hom deu {a algú o a alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El van acomiadar per haver desacatat les decisions dels seus superiors.
  • Ex.: Va desacatar l'autoritat i, consegüentment, li han imposat una multa.

    Ex.: Se l'ha condemnat a sis mesos per haver desobeït la sentència dictada per la jutgessa.