Nota

• Àmbit: País Valencià
• El pare tenia l'obligació de constituir el dot, però no pas la mare, que només hi estava obligada si el pare no tenia prou béns. Tanmateix, la dotació que feia la mare havia de ser dels béns parafernals, ja que si la feia dels béns dotals era necessari el consentiment marital. També era obligatori que el marit augmentés el dot de la dona amb una nova donació: l'escreix. La constitució del dot era irrevocable, i per a materialitzar-lo no calia el consentiment de la filla.
  Perquè es pogués materialitzar el dot, era un requisit imprescindible que se celebrés el matrimoni, però no calia lliurar els béns al marit perquè el dot tingués validesa. Aquest fet està relacionat amb la triple tipologia del dot: el lliurat, el promès i el confessat. El dot lliurat era el més comú; el promès i no pagat era exigible, i el confessat era el que el marit manifestava que havia rebut i realment no havia estat així, i l'havia de reclamar en el termini de cinc anys després de la celebració del matrimoni, ja que en cas contrari es reputava com a dot pagat.
  També es distingia entre el dot estimat i el dot inestimat. En el cas del dot estimat, el marit adquiria la propietat dels béns dotals que li havien estat lliurats, i també eren seus els fruits, amb l'obligació de dedicar-los al sosteniment de la família. El risc també era del marit, atesa la condició de propietari dels béns de la dona, i podia vendre o alienar els béns dotals sense el consentiment de la dona.
  En el cas del dot inestimat, la dona conservava la propietat dels béns lliurats al marit, però no en podia disposar sense el consentiment del marit. El marit tampoc no els podia vendre o alienar sense el consentiment de la dona. En aquest cas, el risc dels béns dotals corresponia a la dona, però la possessió dels béns corresponia al marit, que tenia l'obligació de destinar els fruits al sosteniment de la família.
• V. t.: escreix n m
• V. t.: esponsalici n m