Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emancipació, n f
  • es  emancipación

<Dret civil>

Definició
Atribució a un menor o una menor, per part dels titulars de la seva potestat parental o tutela, o per mitjà d'una resolució judicial, de la major part dels drets i facultats civils que normalment implica la majoria d'edat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'emancipació també es pot adquirir per mitjà del matrimoni. Aquesta condició és irrevocable i s'ha de fer constar al Registre Civil (mentre no es faci, no produeix efectes contra tercers) (art. 211-8 Codi civil de Catalunya [CCCat]).
    El menor emancipat actua jurídicament com si fos major d'edat, però necessita un complement de capacitat per a determinats actes, complement que s'aconsegueix del cònjuge major d'edat en cas d'emancipació per matrimoni, dels progenitors o, si no n'hi ha, del curador (art. 211-7.2 CCCat). Els actes per als quals cal aquest complement són els següents (article 211-12.1 del CCCat, en relació amb l'article 236-27.1 del CCCat): a) alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial, o altres béns de valor extraordinari, i també per a gravar-los o subrogar-los per mitjà d'un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l'adquisició del bé; b) alienar drets reals sobre els béns a què fa referència la lletra a o renunciar-hi, amb l'excepció de les redempcions de censos; c) alienar o gravar valors, accions o participacions socials (no cal l'autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent); d) renunciar a crèdits; e) renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses, no obstant això, pel que fa als béns i als drets adquirits per donació o a títol successori el complement de capacitat no és necessari si el donant o el causant l'han exclòs expressament (art. 211-12.4 CCCat); f) donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat que es constitueixi per a finançar l'adquisició d'un bé; g) atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys, h) avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes; i) adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part, i també per a constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats; j) renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què s'ha fet referència en els punts anteriors, i k) acceptar el càrrec d'administrador d'una societat.
    El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, però es pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstàncies i característiques fonamentals (art. 211-12.2 CCCat). Quan hi ha impossibilitat o desacord entre les persones que han de prestar el complement de capacitat, o quan aquestes no l'atorguen sense causa justificada, el menor emancipat pot demanar autorització judicial per actuar tot sol (art. 211-13 CCCat). Ara bé, quan es realitza algun dels actes citats per part d'un menor emancipat sense el complement de capacitat o sense l'autorització judicial substitutòria, l'acte és anul·lable en el termini de quatre anys a instància de la persona que havia de prestar-lo i, a partir de l'arribada a la majoria d'edat, de la pròpia persona interessada (art. 211-12.3 CCCat).
    Tal com s'ha avançat, l'emancipació pot tenir lloc per matrimoni, per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela i per resolució judicial (art. 211-8.1 CCCat).
    Quant a l'emancipació per consentiment (art. 211-9 CCCat), cal que el menor tingui almenys setze anys i la consenti i, en cas que el consentiment sigui donat pel titular de la tutela, també és necessària autorització judicial i un informe previ del Ministeri Fiscal. Aquest tipus d'emancipació es pot atorgar en escriptura pública (en aquest cas, el notari ha de comunicar d'ofici l'emancipació al Registre Civil), o per compareixença davant l'autoritat judicial encarregada d'aquest registre. Un cas especial d'emancipació és el que es considera produït a favor del menor de més de setze anys que viu d'una manera econòmicament independent dels progenitors o el tutor amb el seu consentiment per a fer-ho, consentiment que pot ser revocat (art. 211-11 CCCat).
    I pel que fa a l'emancipació per resolució judicial, el jutge o tribunal la pot concedir a sol·licitud del menor de més de setze anys, sempre amb audiència prèvia de les persones que exerceixen la potestat parental o la tutela i amb informe del ministeri fiscal, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greument l'exercici de la potestat parental o de la tutela (art. 211-10 CCCat).
    En el dret civil espanyol, l'emancipació es regula d'una manera molt similar en els articles del 314 al 324 del Codi civil espanyol (CC). No obstant això, el CC cau en una confusió terminològica quan diu que una de les causes d'emancipació és la majoria d'edat (art. 314.1 CC), quan, de fet, es tracta de dues institucions jurídiques diferents, com bé s'aprecia en l'article 211-8.1 del CCCat. Així mateix, també s'observa alguna diferència respecte dels motius pels quals es pot produir l'emancipació per resolució judicial. Com s'ha vist, el règim jurídic català apunta a «causes que fan impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greument l'exercici de la potestat parental o de la tutela» (art. 211-10.1 CCCat), causes que coincideixen amb les de l'article 320.3 del CC, tot i que el CC és més lax perquè també permet al jutge concedir l'emancipació «cuando quien ejerce la patria potestad contrajere nupcias o conviviere maritalmente con persona distinta del otro progenitor» (art. 320.1 CC), i «cuando los padres vivieren separados» (art. 320.2 CC).