Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  error de vici, n m
  • ca  error propi, n m sin. compl.
  • es  error de vicio
  • es  error propio

<Dret civil>

Definició
Error que dona lloc a una declaració de voluntat que no es correspon amb el desig del declarant o la declarant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Espanya
  • L'error de vici s'esdevé quan el subjecte té una creença inexacta respecte d'alguna qüestió relacionada amb el negoci jurídic a l'hora de prendre la decisió.
    Perquè aquest error sigui rellevant, ha de ser substancial -és a dir, ha de recaure sobre elements fonamentals del negoci jurídic-, determinant -per a promoure el consentiment de la persona- i excusable -en el sentit que la persona no l'ha pogut evitar.
    No s'ha de confondre l'error de vici amb l'error en la declaració o obstatiu, ja que en aquest darrer el subjecte ha format correctament la seva voluntat, però l'error es produeix en la manera de manifestar-la, ja sigui per distracció o descuit, o bé per ignorància del significat de la seva declaració.
    L'error obstatiu ha de reunir els mateixos requisits que l'error de vici per a adquirir rellevància jurídica.
  • V. t.: error de dol n m
  • V. t.: error de fet n m