error de vici

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca error de vici, n m
ca error propi, n m sin. compl.
es error de vicio
es error propio

Definició

Error que dona lloc a una declaració de voluntat que no es correspon amb el desig del declarant o la declarant.

Nota

Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Espanya
L'error de vici s'esdevé quan el subjecte té una creença inexacta respecte d'alguna qüestió relacionada amb el negoci jurídic a l'hora de prendre la decisió.
Perquè aquest error sigui rellevant, ha de ser substancial -és a dir, ha de recaure sobre elements fonamentals del negoci jurídic-, determinant -per a promoure el consentiment de la persona- i excusable -en el sentit que la persona no l'ha pogut evitar.
No s'ha de confondre l'error de vici amb l'error en la declaració o obstatiu, ja que en aquest darrer el subjecte ha format correctament la seva voluntat, però l'error es produeix en la manera de manifestar-la, ja sigui per distracció o descuit, o bé per ignorància del significat de la seva declaració.
L'error obstatiu ha de reunir els mateixos requisits que l'error de vici per a adquirir rellevància jurídica.
V. t.: error de dol n m
V. t.: error de fet n m