Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  evadir-se, v intr pron
  • ca  escapar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  fugir, v intr sin. compl.
  • es  escaparse
  • es  evadirse
  • es  fugarse
  • es  huir

<Dret penal>

Definició
Una persona que està sotmesa a la custòdia policial, escapar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Després d'una llarga persecussió policial, els malfactors van aconseguir evadir-se.

    Ex.: El grup de presos havia fet mans i mànigues per poder escapar-se de la presó.

    Ex.: Els mossos van enxampar els lladres just en el moment en què intentaven fugir amb el botí.

    [Si fugir porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]