Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  factura, n f
  • es  factura

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Definició
Document que un proveïdor o proveïdora adreça a un client o clienta en què consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats, amb els preus, les taxes i els totals corresponents.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El contingut de la factura no està regulat expressament en cap llei, tot i que en la pràctica mercantil s'hi inclou la identitat de l'empresari o empresària i de l'altre contractant, el tipus de bé o servei objecte del negoci jurídic, la quantitat i el preu dels béns o serveis que s'han prestat, l'impost que l'operació ha generat, la signatura i la data.
    Cal diferenciar la factura de l'albarà. L'albarà és un document que es presenta als compradors, que són els receptors de la mercaderia, perquè el signin en el cas que estiguin d'acord amb la qualitat i la quantitat de la mercaderia lliurada. Té la funció de constatar la conformitat dels receptors amb el lliurament que s'ha fet. L'article 336 del Codi de comerç (CCom), tot i que no fa cap referència expressa a aquest terme, estableix que els compradors que, en rebre la mercaderia, l'examinin i demostrin llur conformitat amb el lliurament, no poden repetir contra els venedors adduint l'existència de defectes a la qualitat o la quantitat de les mercaderies. El mateix article afegeix que en el cas que la mercaderia estigui embalada, els compradors tenen dret a repetir contra els venedors si hi ha defectes en la qualitat o la quantitat de la mercaderia sempre que ho facin en els quatre dies següents a la recepció. També hi fa referència l'article 17.2 de la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, de l'Estat, que obliga els comerciants que reben la mercaderia a documentar l'operació de lliurament i recepció indicant-ne expressament la data. D'aquesta manera, els proveïdors obtenen un document que acredita exactament la data del lliurament de la mercaderia.
    Cal tenir en compte que la Llei d'enjudiciament civil reconeix en l'article 812, que regula els casos en què és possible iniciar un procés monitori, que tant la factura com l'albarà són documents que poden acreditar l'existència d'un deute entre els creditors i els deutors. La factura, a més, és un document important a efectes fiscals. I també serveix com a requeriment de pagament.
    El CCom no regula expressament el contingut ni el règim jurídic de la factura. En canvi, la Llei 7/1996, que bàsicament regula el règim jurídic general del comerç minorista, hi fa referència en l'article 11.2. Aquest precepte obliga els comerciants a expedir una factura (un rebut o un document anàleg) on han de constar els drets i les garanties especials dels compradors i la part del preu que, si s'escau, ha estat satisfeta, quan la perfecció del contracte no és simultània al lliurament de l'objecte o quan els compradors tenen la facultat de desistir del contracte. A més, l'article 11.3 de la Llei disposa, sense fer referència expressa a la factura, que els compradors sempre poden exigir que se'ls lliuri un document on consti, almenys, l'objecte, el preu i la data del contracte.
    L'article 14.2.2 de la Llei, que regula la venda a pèrdua, afirma que les factures es consideren acceptades i reconegudes pels destinataris quan no es facin objeccions en el termini de vint-i-cinc dies des de l'emissió.
    Cal fer referència a l'article 17 de la Llei d'ordenació del comerç minorista, que en relació amb les adquisicions fetes pels comerciants considera que els proveïdors han d'emetre una factura on s'ha d'indicar la data en què s'ha de fer el pagament. Tanmateix, la factura ha d'expressar l'existència de les clàusules eventuals de reserva de domini. Per acabar, el mateix precepte indica que les factures s'han de fer arribar als comerciants abans que passin trenta dies des de la data de lliurament i recepció de les mercaderies.
    Finalment, cal fer una menció específica a la factura electrònica. Aquesta matèria ha estat regulada en l'ordenament jurídic estatal d'una manera molt innovadora. L'Ordre del 22 de març de 1996 va regular per primer cop la utilització de la factura electrònica d'acord amb el que estableix l'article 88 de la Llei 37/1992, del 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, de l'Estat, i l'article 9 bis del Reial decret 2402/1985, del 18 de desembre. Tot i així, l'ús d'aquest document no es va generalitzar en el tràfic econòmic. La doctrina ho va atribuir al fet que la factura es trobava subjecta a una gran intervenció legislativa i a una regulació heterogènia a causa de les implicacions fiscals quan són comercials. Aquesta Ordre ministerial ha estat derogada per l'Ordre HAC/3134/2002, del 5 de desembre, que simplifica el règim que establia l'Ordre del 1996, i bàsicament regula la factura electrònica a l'efecte de les declaracions fiscals dels contribuents.
  • V. t.: albarà n m