Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  familiar, n m
  • es  familiar
  • es  familiar del Santo Oficio

<Història del dret>

Definició
Servidor laic del Tribunal de la Inquisició.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els familiars de la Inquisició eren persones adscrites al servei directe del Tribunal de la Inquisició com a consultors, notaris, algutzirs, metges, entre altres càrrecs, a més dels comissaris locals i dels «familiars» genèrics. Per a obtenir el càrrec o títol calia una informació prèvia sobre la puresa de sang, interpretada com un prestigi personal. Els familiars de la Inquisició gaudien d'exempció dels tribunals ordinaris i tenien llicència per a portar armes per a protegir els inquisidors. Ambdues prerrogatives foren cobejades per cacics i malfactors, que compraven el títol per a poder actuar amb més impunitat. A més, els familiars gaudien de nombrosos beneficis i privilegis eclesiàstics. Aquest honor sovint fou objecte de venda i, en ocasions, es podia transmetre per herència. Al segle XVI, tots els membres dels tribunals, però sobretot els familiars, es constituïren en la congregació de Sant Pere Màrtir. Els abusos del càrrec originaren nombroses conflictes, fins que se n'intentà fixar el nombre. En un dels intents de reforma, el 1677, s'establí un màxim de 1.163 familiars a Catalunya, segons el nombre de veïns de cada localitat, però sempre foren molts menys.